Camps i frases fetes

L’estiu fa estralls. L’escalfor, l’alt grau d’humitat i les altíssimes temperatures que estem patint aquest dies poden arribar a embogir els humans fins al punt de fer-los dir i proposar autèntiques barbaritats. Si, a més, no es disposa de la protecció capil·lar que la naturalesa sàviament ens intercala entre el cap i el astre rei, aquesta presumpció es converteix en afirmació.

El senyor Camps pretenia fer estudiar l’assignatura Educació per la Ciutadania en anglès. El Tribunal Superior de Justícia de València li ha recordat que per invents el laboratori. Amb claredat i contundència l’alt tribunal li diu que nanai. Prou de trampes, d’enganys, i de fer-nos passar bou per bèstia grossa. Els jutges l'han enviat al cul de sac a trobar les engrunes i de pas li recomanen que s’oblidi de fer trampes presentant treballs substitutoris per aprovar-la, o plantejar objecció de consciència per negar-se a ensenyar-la, tot recordant-li que la motivació per no impartir-la en català és confusa, contradictòria i incongruent.

Quina ceba li haurà fet coure els ulls que ens proposa ara la creació d’un cens, al marge del Registre Civil i sense cap mena d’efecte jurídic, en el qual els pares que ho desitgin puguin inscriure als nadons que hagin nascut morts o hagin mort durant les primeres 24 hores, incloent-hi els fetus procedent d’avortaments. Vol facilitar al pares, com diu el seu Conseller de Benestar Social senyor Cotino, el dret de deixar constància de que el fill que no ha sobreviscut era el seu fill, te nom, pare i mare. Intento trobar una explicació a tanta saviesa. Res. Segur que el sol comença a perjudicar-me.

Trobant-se com es troba en mig de l’huracà del cas Gürtel, en la seva deriva valenciana el senyor Camps està tranquil. Aparentment tranquil, seré i, sobre tot, elegant, molt elegant, tallant com sempre el bacallà i acostumat a pescar en aigua tèrbola. Són dels que pensen i practiquen que tal dia farà un any i qui dia passa any empeny. L’escalfor al punt de les dotze em posa el cap com tres quartans i, com no sé fer tots els papers de l’auca, començo a neguitejar-me.

Està acostumat a veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus, a pensar sota el càlcul del rendiment polític, a portar l’aigua al seu molí i el pa sota l’aixella, a vendre'ns a tothom, a posar bastons a les rodes i el cap com un timbal, a posar més pa que formatge, la por al cos i sordina a les coses. A allò que el senyor Camps no està acostumat és a que li pugin els colors a la cara.

Em permeto donar-li un consell. Posats a crear censos i registres, vol dir que no es més pràctic, didàctic i ple d’exemplaritat per les generacions futures fer-ne un de xoriços?