divendres, 30 d’abril de 2010

La força dels fets I


En el que portem de legislatura (2007-2010) la Generalitat ja ha destinat més de 137 milions d’euros a inversions directes a la comarca del Baix Camp. Es tracta d’una dada objectiva que demostra, amb realitats tangibles, el compromís del Govern amb la nostra comarca.

El conjunt d’actuacions ja enllestides suposa un volum inversor que s’eleva fins als 48 milions d’euros. Dins d’aquest paquet d’actuacions cal remarcar la construcció i millora d’equipaments educatius a Cambrils, Les Borges del Camp, La Selva del Camp, Mont-roig i Castellvell, el condicionament de la carretera entre L’Aleixar i Vilaplana i de la C-242 entre Alforja i Les Borges del Camp i la construcció de la Comissaria dels Mossos de Reus.

Pel que fa als projectes actualment en execució, cal remarcar la Central Integral de Mercaderies del Camp (amb una inversió de més de 27 milions d’euros), el conjunt d’actuacions de millora de centres escolars de la comarca (amb una inversió total de 12 milions d’euros), la construcció de la variant de Les Borges del Camp (7 milions d’euros), i l’habilitació de la residència per a la gent gran Roger de Llúria de Reus (6,3 milions d’euros). Així mateix, hem de recordar la construcció del CEIP Bernat Calvó de Reus (4,2 milions d’euros) i l’ampliació de l’escola Santa Caterina de Vinyols i els Arcs (2,7 milions d’euros), la construcció de la caserna dels Mossos a Cambrils (3,4 milions d’euros) i la millora integral de la C-44 al seu pas per Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant (3,5 milions d’euros).

Hi ha un conjunt d’actuacions endegades per la Generalitat que superen el marc comarcal però que beneficien de ple al Baix Camp. En aquest sentit ha recordat el desdoblament de la C-14 entre Reus i Alcover i les obres de millora de la TV-7211 entre Reus i Constantí.

Es tracta d’un conjunt d’inversions realment molt important que ajudaran a transformar la comarca, en temps de crisi, i que impulsaran les mesures necessàries per reactivar la nostra economia i millorar la qualitat de vida dels ciutadans del Baix Camp, després dels anys d’oblit que van suposar els darrers Governs de CiU.

dimecres, 28 d’abril de 2010

Recerca i disCAPACITAT


L’nstitut de Biomecànica de Valencia (IBV) i l’Associació AFEM (Associación FEPAS para el Empleo), amb col•laboració amb el BBVA han desenvolupat un programa informàtic denominat Gestor de Temps i Tasques (GTT) amb l’objectiu de facilitar l’adaptació al lloc de treball a les persones amb discapacitat Intel•lectual.

El control de horari, la independència en la realització de les seves tasques de treball o la comunicació amb el seu entorn, son algunes de les dificultats que aquests persones tenen, entre altres, alhora d’assumir la seva autonomia personal.

Es en aquest sentit on el GTT troba la seva justificació ja que afavoreix l’autonomia i permet la integració socio-laboral d’aquest col•lectiu, amb un percentatge d’atur que triplica al de les persones sense discapacitat.

El (GTT) ofereix un servi de tutoria per les diverses tasques que te que realitzar el treballador des de tres àmbits diferents:

La PDA li mostra pas a pas com es te que fer una tasca determinada utilitzant una combinació d’imatges i àudio. Tanmateix l’administrador pot dissenyar l’estructura de les tasques principals i secundaries que millor s’adaptin a les característiques de la persona amb discapacitat.

Li mostra també aquells esdeveniments més importants que l’usuari te que recordar al llarg del dia mitjançant la consulta a la PDA . A l’hora prèviament determinada, es dispara una alarma que avisa a l’usuari recordant-li amb text, imatge i so allò que te que fer i el passos pel seu desenvolupament.

Finalment, aquesta millora tècnica permet a la persona amb discapacitat intel•lectual accedir a presentacions i qüestionaris que li permetin reforçar el coneixement del seu entorn, l’ús d’eines o fins i tot la prevenció de riscos laborals, entre d’altres.

El sistema operatiu que porta permet que aquest mòduls pensat fonamentalment per un entorn laboral, pugin ser ampliats a altres aspectes de la vida d’aquest persones com entorns domèstics, activitats de la vida, comunicació alternativa etc.

Estem davant d’una millora tècnica que afavorirà la integració laboral d’aquest persones i millorarà la seva qualitat de vida. Benvinguda.

dijous, 22 d’abril de 2010

Bones pràctiques a l'administració.



El Congrés dels Diputats va aprovar el 13 d’abril, amb el suport de tots els grups de la Cambra, incrementar del 5% al 7% la reserva de llocs de treball per a persones amb discapacitat en el conjunt de l’Administració Generals de l’Estat (AGE). Aquesta mesura, que ja s’aplicava des del 2009 per decisió de l’actual Govern de l’Estat, no disposava del recolzament normatiu adient.

S’estableix que aquest 2% d’increment es reservi específicament per a discapacitats intel•lectuals. Això es deu a la dificultat afegida que aquest col•lectiu té en relació a d’altres en el moment de trobar un lloc de treball.

Aquesta iniciativa obligarà, en el cas que les places cobertes no arribessin al 4%, reservar aquest diferencial per afegir-les a la següent convocatòria, fixant un màxim del 15% del còmput total de llocs de treball públics.

Aquest dos punts en la reserva de llocs de treball per a persones amb discapacitat intel•lectual en l’àmbit de l’AGE es farà reformant l’article 59 de la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’Ocupació Pública. L'article estableix que “en l’oferta d’ocupació pública es reservarà el 5% de les vacants per ésser cobertes per persones amb discapacitat”, la qual cosa adapta progressivament la norma a l’esperit de la Convenció de l’ONU.

Estem, per tant, davant d’una bona noticia per les persones amb discapacitat i especialment de les persones amb discapacitat intel•lectual.

diumenge, 18 d’abril de 2010

2009, un any de transició

L’any 2009 iniciaren la seva activitat 7 nous Centres Especials de Treball, la qual cosa va suposar la creació de 94 llocs de treball per a persones amb discapacitat. Aquesta és, sense dubte, una bona notícia, sobre tot si tenim en compte els greus dèficits estructurals que aquest sector pateix.

Són molts els responsables d’aquests centres que creuen que res serà igual una vegada superada l’actual crisi. Fins i tot alguns diuen que l’actual model de Centre Especial de Treball fonamentat en la LISMI va servir en el seu moment, però que actualment no dóna desposta a les necessitats canviants i exigents del mercat.

Ens trobem, doncs, en un situació en el qual més que mai és necessari que tots els actors implicats (administració, organitzacions, agents socials i, per suposat, els treballadors amb discapacitat) reflexionem amb serenor i valentia per tal de definir nous models d’ocupació que donin desposta al repte de crear llocs de treball dignes i estables per a les persones amb discapacitat.

Cal tractar qüestions com la implantació territorial, la formació i professionalització, la reorientació productiva, el finançament de les inversions, el paper del sector privat, les jubilacions, el compliment de la normativa d’aplicació al sector, el paper de les administracions públiques en la creació de llocs de treball, la política de subvencions, el tractament normatiu, i moltes altres que ens interpel•len amb urgència per a que, des de el consens, es concretin solucions reals que situïn el sector de la discapacitat en taxes d’ocupació similar als altres.

En aquest sentit, el Departament de Treball està fent els seus deures dialogant amb el sector, cercant solucions i incrementant els recursos en una època en la qual més que mai són necessaris. L’any 2009 es van destinar més de 88 milions d’euros (un 36% més que l’any anterior) per garantir la viabilitat dels 207 Centres Especials de Treball del nostre país, on hi treballen al voltant de 11.000 persones.

D’aquests 88 milions, 67 s’han destinat a subvencionar una part del cost salarial dels treballadors amb discapacitat i la resta ( 22,4 milions) s’ha dedicat a finançar la reconversió i la reorientació del model productiu i de gestió d’aquest centres.

La Generalitat i el Departament de Treball torna a demostrar, amb la tossudesa de les xifres, la ferma voluntat de continuar treballant al costat d’aquests persones, cercant oportunitats i ajudant a definir el seu futur.