dimecres, 29 de juliol de 2009

Camps i frases fetes

L’estiu fa estralls. L’escalfor, l’alt grau d’humitat i les altíssimes temperatures que estem patint aquest dies poden arribar a embogir els humans fins al punt de fer-los dir i proposar autèntiques barbaritats. Si, a més, no es disposa de la protecció capil·lar que la naturalesa sàviament ens intercala entre el cap i el astre rei, aquesta presumpció es converteix en afirmació.

El senyor Camps pretenia fer estudiar l’assignatura Educació per la Ciutadania en anglès. El Tribunal Superior de Justícia de València li ha recordat que per invents el laboratori. Amb claredat i contundència l’alt tribunal li diu que nanai. Prou de trampes, d’enganys, i de fer-nos passar bou per bèstia grossa. Els jutges l'han enviat al cul de sac a trobar les engrunes i de pas li recomanen que s’oblidi de fer trampes presentant treballs substitutoris per aprovar-la, o plantejar objecció de consciència per negar-se a ensenyar-la, tot recordant-li que la motivació per no impartir-la en català és confusa, contradictòria i incongruent.

Quina ceba li haurà fet coure els ulls que ens proposa ara la creació d’un cens, al marge del Registre Civil i sense cap mena d’efecte jurídic, en el qual els pares que ho desitgin puguin inscriure als nadons que hagin nascut morts o hagin mort durant les primeres 24 hores, incloent-hi els fetus procedent d’avortaments. Vol facilitar al pares, com diu el seu Conseller de Benestar Social senyor Cotino, el dret de deixar constància de que el fill que no ha sobreviscut era el seu fill, te nom, pare i mare. Intento trobar una explicació a tanta saviesa. Res. Segur que el sol comença a perjudicar-me.

Trobant-se com es troba en mig de l’huracà del cas Gürtel, en la seva deriva valenciana el senyor Camps està tranquil. Aparentment tranquil, seré i, sobre tot, elegant, molt elegant, tallant com sempre el bacallà i acostumat a pescar en aigua tèrbola. Són dels que pensen i practiquen que tal dia farà un any i qui dia passa any empeny. L’escalfor al punt de les dotze em posa el cap com tres quartans i, com no sé fer tots els papers de l’auca, començo a neguitejar-me.


Està acostumat a veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus, a pensar sota el càlcul del rendiment polític, a portar l’aigua al seu molí i el pa sota l’aixella, a vendre'ns a tothom, a posar bastons a les rodes i el cap com un timbal, a posar més pa que formatge, la por al cos i sordina a les coses. A allò que el senyor Camps no està acostumat és a que li pugin els colors a la cara.

Em permeto donar-li un consell. Posats a crear censos i registres, vol dir que no es més pràctic, didàctic i ple d’exemplaritat per les generacions futures fer-ne un de xoriços?

dimarts, 28 de juliol de 2009

L'Estat del Benestar

En aquests moments un total de 1.722 ciutadans de Reus i del conjunt de la comarca del Baix Camp ja reben una prestació d’acord amb els supòsits contemplats per la Llei de Dependència després que s’hagin resolt els seus Programes Individuals d’Atenció (P.I.A.), que són els que regulen l’accés a les ajudes econòmiques. Així mateix hi ha uns altres 2.537 Programes Individuals d’Atenció actualment en tràmit.

En total, a finals del mes de juny, s’havien valorat 4.309 sol·licituds a la comarca del Baix Camp, de les quals en 3.081 casos s’havia determinat que la sol·licitud es catalogava en grau de dependència II o III (dependència severa i gran dependència) que són els que actualment tenen dret a percebre una prestació econòmica d’acord amb el desplegament de la Llei que s’estén fins al 2015.

Durant el primer semestre d’enguany s’ha duplicat el nombre de valoracions efectuades en relació amb el mateix període de l’any passat.

Pel que fa a la tipologia del demandant, la majoria (60% del total) són persones que tenen més de 80 anys, que viuen a casa i que reben atenció per part dels seus fills o d’algun familiar proper. Fonamentalment, aquestes persones, que arrosseguen problemes físics, reben prestacions en concepte d’assistència a residències, centres de dia, ajudes a domicili i ajudes a cuidadors familiars, entre d’altres supòsits que contempla la llei.

La crisi econòmica en cap cas està afectant als recursos que la Generalitat destina a la aplicació i desenvolupament d’aquesta Llei. Cal recordar que enguany el Departament d’Acció Social ja ha destinat 322 milions d’euros al pagament de les prestacions, mentre que durant tot l’any passat el pressupost total va ascendir a 346 milions d’euros.

Els socialistes entenem aquesta llei com el quart pilar sobre el que s’ha de sustentar el nostre Estat del Benestar, pel que, per nosaltres, el desenvolupament de la Llei de Dependència és una prioritat absoluta. Ara, un cop tancat el nou sistema de finançament Catalunya disposarà de més recursos per desenvolupar aquesta Llei de Dependència.






dijous, 23 de juliol de 2009

Nou finançament,Qüestió de sentit comú


Els ciutadans de Catalunya han guanyat. Més enllà del debat sobre les xifres, i de l’enuig de CiU i PP, aquesta és la principal conseqüència objectiva del nou sistema de finançament acordat la setmana passada. Els catalans disposarem de més i millors serveis públics gràcies a aquest nou sistema. La Generalitat disposarà de més recursos per poder desenvolupar l’Estat del Benestar d’excel•lència que volem la immensa majoria de catalans. Més diners per poder desenvolupar la sanitat (més Centres d’Atenció Primària i més hospitals), l’educació (més escoles i instituts) i l’ajuda a la dependència (més ajudes per a aquells que més ho necessiten.)
De fet hi ha un element que ho sintetitza tot: la satisfacció que han manifestat la immensa majoria d’agents socials i econòmics del país en conèixer els continguts del nou sistema. Sindicats, Cambres de Comerç, associacions de comerciants, etc. han saludat l’acord assolit com el que és, és a dir, un bon sistema de finançament per Catalunya i pels catalans. I quins són aquests continguts? Intentaré resumir-los de manera breu, però molt clara:

Es tracta d’un sistema de finançament més just. Cal tenir en compte que, per primer cop, els recursos de la Generalitat se situaran per sobre de la mitjana en relació a la resta de Comunitats Autònomes. Catalunya també veurà com augmenta la seva participació en els impostos de l’Estat, tal i com indica l’Estatut. Passa del 33% de l’IRPF al 50%, del 35% de l’IVA al 50%, i del 40% dels impostos especials al 58%.
Que vol dir tot això? Doncs un augment addicional dels recursos de la Generalitat quantificat en 2.613 milions d’euros per l’any que ve i en uns 4.000 milions d’euros en l’horitzó del 2012. El que deia abans, més diners per oferir més serveis a les persones, és a dir, més benestar pels ciutadans.

Un model que, a més, contempla l’actualització de les quanties econòmiques en funció del creixement de la població. D’aquesta manera evitarem el despropòsit que suposava l’acord subscrit per CiU i PP el 2001 que mantenia uns vàrem obsolets per a una societat com la nostra que ha guanyat més d’un milió d’habitants en pocs anys.

Deia que l’acord havia estat rebut amb satisfacció per gairebé tothom tret de CiU i, curiosament, també del PP que un cop més tornen a coincidir. La veritat és que és tal el cúmul de “coincidències” que aquesta “coincidència” de fons permanent entre els convergents i els populars ja no sorprèn a ningú. Més curiós és l’argument d’Artur Mas quan afirma rebutjar aquest nou sistema de finançament per “patriotisme”, un concepte de “patriotisme” molt singular ja que no els va suposar cap problema a l’hora de votar, per exemple, les dues investidures d’Aznar. Coses de la “casa gran”...

De fet CiU té una manera inequívoca de sortir de dubtes en relació al finançament. Només els cal llegir aquests dies els titulars de la premsa madrilenya més reaccionària i centralista per tenir una idea clara de qui surt guanyant amb el nou finançament i quin és el paper que els socialistes “vende patrias” hem tingut en l’èxit assolit .

Però els subterfugis de CiU per justificar el seu rebuig a aquest bon acord no enganyen ningú. Ja us adverteixo que a un any vista de les eleccions al Parlament qualificatius com “desastre”, “incompliment”, “despropòsit” i altres termes tan centrats i assenyats no faran més que multiplicar-se des de les files convergents, al marge que quina sigui la realitat objectiva.

Però deixant a banda els problemes interns de CiU, com deia el president Montilla, Catalunya ha sabut ser ferma en el rebuig a l’acord quan les propostes eren insuficients i ara ha sabut acceptar aquest nou sistema quan aquest ha respost a les necessitats del país.

El resultat està a la vista, un bon acord de finançament que desenvolupa l’Estatut, suposa un major autogovern per Catalunya i implica una millora objectiva de la qualitat de vida dels catalans.

Un fracàs per la estratègia electoral de CiU però un èxit de país.

Article publicat al Reus Digital el 24/7/2009


Horta de Sant Joan.



El millor homenatge que podem fer als bombers morts, als ferits i als que encara treballen en l’extinció de l’incendi dels Ports és respectar, en silenci, el dol de les seves famílies.

dilluns, 20 de juliol de 2009

Els Centres Especials de Treball. Una prioritat pel Govern de la Generalitat.



Actualment hi ha registrats 218 Centres Especials de Treball (CET) que ocupen a 10.844 persones treballadores amb discapacitat, dels quals el 61% homes i el 39% dones. El perfil de les persones contractades respon majoritàriament a persones amb discapacitats intel•lectuals (58%) envers les persones amb discapacitats físiques (26%), sensorials (5%) i malaltia mental (11%).

El 62% dels centres tenen plantilles de menys de 50 persones treballadores i majoritàriament es dediquen als serveis (jardineria, neteja, bugaderia) i als manipulats industrials. Aquests centres han de comptar en la seva plantilla amb un mínim del 70% de treballadors amb un grau de discapacitat de més del 33%.

El Departament de Treball destinarà aquest any 13 milions d’euros addicionals als 218 Centres Especials de Treball (CET) que beneficiaran a 10.844 persones amb discapacitat. Aquests 13 milions complementen els 67 milions d’euros que anualment es destinen a subvencionar el 50% del salari de les persones treballadores amb discapacitat i part del salari dels professionals que els hi donen suport. En total durant aquest any els CET rebran al voltant de 80 milions d’euros.

Pel que fa als 13 milions d’euros addicionals es destinen un total de 10 milions d’euros en una línia de préstec impulsada conjuntament amb l’Institut Català de Finances (ICF); prop de 2,5 milions d’euros per a la reorientació de l’activitat productiva dels CET; i mig milió d’euros en diferents mesures de suport com consultoria i auditoria, formació, millora d’aplicatius informàtics, entre d’altres.



Els Centres Especials de Treball són empreses (llei 13/1982) que operen en un entorn productiu i asseguren un treball remunerat a persones amb discapacitat. La seva finalitat és la creació de llocs de treball estables, adequats a la realitat del mercat laboral i al món de l’empresa. Són també un mitjà d’integració de persones amb discapacitat al règim de treball ordinari.

El Departament de Treball i l’Institut Català de Finances (ICF) han posat en marxa recentment una línia de préstecs per facilitar el finançament i l'activitat dels Centres Especials de Treball. Amb aquesta iniciativa es vol donar suport a les petites i mitjanes empreses de caràcter social que tenen com a objectiu principal vetllar per la integració laboral de persones amb discapacitat.

L'objectiu de la nova línia d'ajuts és facilitar el finançament de l'activitat econòmica d'aquestes empreses, que com a conseqüència de la situació econòmica actual, es troben amb dificultats de finançament alhora d'accedir al crèdit.
Els destinataris d'aquesta línia, que compta amb una dotació de 10 milions d'euros, són els CET i les Empreses d’Inserció amb seu a Catalunya. Els préstecs es destinen a finançar inversions en actius fixos materials i immaterials, i a bestretes de subvencions i compromisos de pagament per contractes de l'Administració Pública.

Fins ara hi ha una demanda de 15 CET per poder rebre aquestes crèdits, dels quals un 50% són per inversió destinades a reconversió d’activitat i millores urgents d’instal•lacions. I l’altre 50% són per finançar les necessitats de circulant i situacions de manca de liquiditat vinculades a l’actual context econòmic.

Amb aquestes dues línies es dóna cobertura a les necessitats de finançament que tenen els Centres Especials de Treball.

A més a més, el Govern de la Generalitat ha fet enguany una reserva
pressupostària per a la contractació de béns i serveis oferts pels CET,
Empreses d’Inserció i altres entitats no lucratives.

dissabte, 18 de juliol de 2009

18 de juliol




El Partit dels Socialistes de Catalunya ha sortit al carrer. Hem ocupat pacíficament els carres i places de Catalunya per refermar, amb la nostra presència, la voluntat de donar servei a aquest país. Ho hem fet amb serenor i alegria per explicar el resultat de la negociació del nou sistema de finançament que l’Estatut d’Autonomia empara. Un sistema legal que sorgeix de la voluntat profunda dels catalans i catalanes, expressada en referèndum, de continuar participant en un projecte federal solidari i just .


Ho havíem d’explicar i compartir amb la resta de ciutadans. Avui ho hem fet i l’experiència ha estat un èxit.

divendres, 17 de juliol de 2009

Manual al Vol. 2008.



El primer treball animat de una gran directora: María Martinez i d’un excel•lent músic Joan Arnau Pamies

YouTube - "CONCERT" 2008




El primer curt de dos grans promeses Maria Martinez Bayona (direcció) i Joan Arnau Pamies (música)

dimecres, 15 de juliol de 2009

La disCAPACITAT


EL GOVERN DE L’ESTAT DESTINARÀ 40 MILIONS D’EUROS A REFORÇAR EL PROGRAMA DE CENTRES ESPECIALS DE TREBALL QUE DONEN FEINA A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT
Àlex Martínez: “No pot ser que els col·lectius econòmicament més vulnerables, com el dels discapacitats, paguin la factura de la crisi.

Ara més que mai cal incrementar les aportacions de les Administracions per garantir els llocs de treball ocupats pels ciutadans amb discapacitat”“Aquest mateix mes de juny el Govern central a traves de la “Secretária General de Empleo Maravillas Rojo “ ha decidit destinar 40 milions d’euros addicionals a fi i efecte de reforçar el programa de Centres Especials de Treball que donen feina a persones amb discapacitat. El Departament de Treball negocia per tal de que el repartiment no sigui en funció del nombre d’habitants, sinó en funció de treballadors i treballadores contractats en aquets Centres. L’objectiu final d’aquesta iniciativa és ajudar a aquests ciutadans que tenen una major dificultat per incorporar-se al mercat de treball ordinari.”


Així ho ha assegurat Àlex Martínez, diputat tarragoní i portaveu de la Comissió d’Estudi de la situació de les persones amb discapacitat del Parlament.Àlex Martínez també ha recordat que recentment la Generalitat ha creat una línia de préstecs especials per finançar les empreses d’inserció i els centres especials de treball.


A nivell del Camp de Tarragona aquesta línia de préstecs beneficiarà un total de 17 centres especials de treball. Aquestes centres donen feina a un total de 961 persones. Cal recordar que aquesta nova línia, dotada amb 10 milions d’euros, té com a objectiu facilitar la inserció laboral a les persones amb discapacitat i amb risc d’exclusió social.Segons Àlex Martínez, “els socialistes som plenament conscients de les dificultats addicionals a les que han de fer front les persones amb discapacitat.


En aquest sentit s’està des de el Departament de Treball introduint elements de competitivitat i solvència econòmica a mig termini, mitjançant la regulació de l’amortització dels llocs de treball, crea’n grups de treball amb representants del sectors pel seguiment de les mesures i propostes de millora, assessorant als CET’S i valorant amb la Direcció General de Contractació Pública la reserva pressupostària i incorporació de clàusules socials, amb l’objectiu d’incrementar la compra de productes i serveis per part de l’administració.


El diputat ha fet finalment esment a l’imminent publicació del Decret que pretenen ordenar les situacions de jubilació de les persones amb discapacitat. Aquest Decret es sustenta sobre la Llei 40/2007 i el seu desenvolupament i posterior publicació es troba pendent de negociació amb el sector respecte a temes com l’abast i característiques del col·lectius al que anirà adreçat. Aquesta es una mesura esperada pel col·lectiu i facilitarà una renovació profunda de les plantilles que configuren els Centres Especials de Treball .Les organitzacions com AFEM,(Associació FEAPS para el Empleo) (Federació Espanyola de Centres Especials de Treball ) FEACEM i CERMI (Confederació Espanyola de Representants de Minusvàlids) han tingut molt a veure en l’èxit de l’assoliment d’aquest objectiu.

divendres, 10 de juliol de 2009

Cuidadors no professionals. Una gran ajuda.

EL GOVERN FOMENTARÀ LA FORMACIÓ I LES AJUDES ALS CUIDADORS NO PROFESSIONALS DE LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

Àlex Martínez: “Aproximadament el 67% de les persones que es troben en situació de dependència a Tarragona són familiars que reben una prestació econòmica de l’Administració”

“Al Camp de Tarragona aproximadament el 67% de les persones en situació de dependència reben atenció per part de cuidadors no professionals, sobretot de familiars. D’aquests, la immensa majoria són dones (el 81% del total), que es troben en una franja d’edat entre els 50 i els 69 anys. Donar ajudes i facilitar el dia a dia d’aquestes persones és una de les prioritats del Govern en matèria de benestar social.” Així ho ha assegurat avui Àlex Martínez, diputat per Tarragona i membre de la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament.

Àlex Martínez ha fet aquestes afirmacions en relació a l’acord subscrit avui pel Departament d’Acció Social i Caixa Catalunya gràcies al qual les persones cuidadores no professionals de dependents rebran cursos de formació, ajuda a domicili i atenció telefònica. I practiques d’ajuda mútua. Pràcticament la meitat de les persones cuidadores no professionals ho són per un període mínim de sis anys. Fins i tot, s’estima que el 28% dediquen més de 10 anys a tenir cura de la persona amb dependència. El projecte compta amb una inversió total de 3.250.000 euros i es calcula que beneficiarà en una primera fase a unes 3.000 persones en el conjunt del país.

Segons el diputat socialista, “gràcies a l’acord signat avui l’any vinent a les comarques tarragonines es podran dur a terme 9 d’aquests cursos de formació especialitzada en gent gran,persones amb malaltia mental, malalties degeneratives,i amb els diferents tipus de discapacitat, cadascun del qual tindrà una durada de 25 hores.”

“Crec que, cada cop més, hem de fomentar la millora de la qualitat de tot allò que envolta la realitat quotidiana de les persones amb dependència. En això estem treballant des de la Comissió al Parlament. No pot ser, com ha passat tradicionalment, que les famílies es facin càrrec en exclusiva de tenir cura de les persones que tenen algun tipus dependència. Els socialistes seguirem treballant per desenvolupar les polítiques que permetin aquestes persones dur a terme la seva feina amb dignitat i professionalitat, facilitant el seu accés al món del treball i en igualtat de condicions respecte la resta de col·lectius de la nostra societat.”

Publicat al Més Tarragona 9-7 2009

dimecres, 8 de juliol de 2009

946 Municipis:Un País

Els països només existeixen als mapes; allò que realment existeix són les ciutats. Aquesta frase no és meva, com podeu suposar, sinó que se li atribueix a Pitàgores (582- 507 aC). De fet, si ens fixem en un mapa d’Europa de fa tan sols 10 anys, veurem que han desaparegut estats i n’han sorgit d’altres, tot fent córrer les línies divisòries amunt i avall, a dreta i esquerra. En canvi, les ciutats, els pobles i les viles són allà, inamovibles, permanents, desafiant el temps amb la seva expansió, dinamisme, relacions comercials i, fins i tot, personals, superant una concepció simplista de país, nació o continent.

Istanbul (que, curiositats de la vida, el seu nom ve del grec is-tan-polis, el qual significa anar a la ciutat) no ha deixat d’existir com a unitat vital de desenvolupament dels seus ciutadans quan va deixar d’anomenar-se Constantinoble per a prendre l’actual nom. Ni quan va deixar de ser la capital de l’imperi romà d’orient, de l’imperi bizantí i de l’imperi otomà per, finalment, ser capital de la República de Turquia l’any 1923. I, fins i tot quan, donant un salt sobre el mar, deixà de ser ciutat europea per convertir-se en ciutat asiàtica. Fantàstic.
I tota questa introducció, per què? Per a reclamar de nou, i especialment en temps de crisi, la focalització de l’acció política cap i per als municipis com a elements primaris de cohesió dels ciutadans, de les persones, dotant-los de més competències i, sobre tot, dels recursos que els permeti executar-les en base a tres principis fonamentals: subsidiarietat, diferenciació i suficiència financera.

Catalunya és un país relligat i cohesionat territorialment des del municipalisme. La capil·laritat que donen a l’acció política del Govern els més de 900 municipis del nostre país és extraordinària i es sustenta –com no podia ser d’altra manera- en la mútua confiança entre ambdues administracions. Es fonamenta, doncs, en la certesa que el Govern complirà amb els seus compromisos des de l’equilibri territorial i l’equitat. Un Govern que inicià el segle XXI construint equipaments i infraestructures que haurien d’estar fetes el segle passat per aquell que, durant 23 anys, va posar en un mateix sac país i partit.

No hi ha millor forma de fixar la població al territori que oferir una veritable igualtat d’oportunitats a tots els ciutadans amb independència d’allà on visquin. Tan important és un consultori com un gran hospital, o un jutjat de pau com una ciutat de la justícia. La complicitat institucional basada en la lleialtat i la corresponsabilitat permetrà que la salut, la seguretat, la cohesió, la cultura i l’educació –per citar tan sols alguns dels aspectes consubstancials que conformen l’escenari quotidià on la major part de nosaltres interactuem i convivim- ens permetin gaudir d’una vida digna allà on, temporal o definitivament, fixem la nostra residència.

El Govern de la Generalitat sap que consolidar drets socials i guanyar cohesió és la millor inversió que es pot fer a mig i llarg termini. Toca parlar, ara més que mai, de com acollim i integrem els nous ciutadans (fonamentalment, perquè hi són i perquè els necessitem), de les persones amb discapacitat, dels joves que ho tenen magre quan volen independitzar-se, de la convivència i del civisme a les places i carrers. I tot això, donant més competències a l’autoritat dels alcaldes i alcaldesses per poder fer front a una societat de canvi permanent. Toca parlar de la igualtat d’oportunitats, d’apropar la política als ciutadans i de trobar un equilibri territorial i un desenvolupament sostenible.
Hem de decidir sobre l’energia, les carreteres, els ferrocarrils, els ports, l’autonomia personal, els equipaments culturals, les escoles, la universitat, la recerca, la justícia, l’empresa, el treball. Tenim molts reptes, projectes i voluntat per a que es transformin en fets. El Govern ho farà de la mà dels municipis.

dissabte, 4 de juliol de 2009

El Florido Pensil

Quan el temps i les obligacions m’ho permeten, faig un tomb pels brocanters que cada dissabte s’instal·len al llarg del Passeig Prim. M’agrada col·leccionar, què voleu que us digui. Res de l’altre món. M’agrada anar pels mercats d’antiguitats i saber que no sóc l’únic que es trasbalsa, s’agita, s’emociona i es commou quan veu sobre les taules o a terra tota mena d’estris, eines, utensilis, atifells, receptacles, llibres, revistes, segells, calendaris, cromos, monedes, maquinària, vestits, pistoles, cantis, ampolles, sifons, ferramentes, trastos, rampoines, instruments, andròmines i tot el que el diccionari de sinònims i antònims ens permet comprar i vendre.

En aquesta època de l’any és agradable caminar sota l’ombra protectora del grans plataners i deixar, per una estona, el temps suspès davant tota mena d’antigalles que ens transporten a temps immemorials. Els personatges, entre els quals m’incloc, perseguidors de les més estrafolàries col·leccions, se’ns distingeix per un caminar cerimoniós, tranquil, sense preses. No suportem les preses. Per tant, és molt important que, en el cas d’anar acompanyat, s’hagin pactat prèviament les condicions. Suposo que, arribats a aquest punt, algú s’haurà preguntat què té a veure l’encapçalament amb aquesta introducció al “merchandising”, on el regateig és consubstancial a la satisfacció del tracte final.

Avui he trobat un llibre editat l’any 1950, titulat “Geografia Primer Grado”. Recordava haver-lo utilitzat en la meva infantesa; la portada de colors, la iconogràfica típica i tòpica de l’època... Tornant cap a casa, començo a fullejar-lo pel camí. La presentació del llibre és premonitòria: “Querido niño: ¿No es cierto que al tomar este libro, tu corazón se llena de alegría y tu imaginación te lleva a regiones de encantadores ensueños?. Què? Fantàstic.

Llegir caminant no és gens fàcil, sobre tot si has de saludar o intercanviar paraules amb amics i coneguts (aquests són alguns dels avantatges de viure en una ciutat com la meva). Així doncs, em fico de cap a la lliçó 13: “Razas, civilizaciones y religión”: “La raza blanca es la más zivilizada. Comprende casi la mitad de los hombres y se extiende por Europa ,Asia, América y norte de África”. Seguim. Religió: “Nosotros profesamos la religión Católica Apostólica y Romana, que es la única verdadera. Existen además, otras religiones falsas, como la protestante, la cismàtica, la mahometana, la judía,la budista y otras”.

A mesura que llegeixo em vaig preguntant com vam poder sobreposar-nos, durant tots aquells anys, al crucifix, la foto del dictador, la llet en pols, la xocolata americana i a tota aquella colonització neuronal feixista.

M’estic emprenyant per moments. Tranquil, no és més que un llibre antic. Ara miro la lliçó 33: “Población, Capital, Ciudades principales “ Madrid , la villa del Oso y el Madroño, es la capital de España, es decir, la residencia oficial del Gobierno. Està situada en el centro geográfico de España y en ella convergen todas las vias de comunicación”. “Barcelona, la ciudad Condal (...) sus modernas calles le dan un aspecto de gran ciudad”. No s’amagaven, els punyeters, pel fet de reconèixer que el centre del món era Madrid. Tot sortia d’allà. Tot moria allà. Madrid era el principi i la fi de les carreteres, les vies i els camins. Des del Km 0 s’obria i es tancava, a voluntat del dictador, l’aixeta econòmica d’un regim feixista condescendent amb aquells disposats a no veure, no escoltar i, per suposat, no parlar de les atrocitats que s’estaven cometen.

Enfilant el darrer carrer, abans d’arribar a casa, em sobta una veu coneguda. Ostres, jo també vaig utilitzar aquest llibre. Recordes que ens feien cantar el “Cara al Sol” amb el braç aixecat, embotits en aquelles bates a ratlles? Ambdós, en silenci, fem una darrera ullada per acomiadar-nos dels records d’aquells anys.
Lliçó 39 “Comunicaciones”. “El hombre es un ser sociable, y para ponerse en relación con sus semejantes, se sirve de los medios de comunicación”. Ens mirem sense parlar-nos. Mirem de nou els mapes que acompanyen la lliçó i, amb una mirada de complicitat, ens quedem bocabadats. La xarxa radial de comunicacions que durant tants anys es va defensar, no permet cap mena de dubte: la ferma voluntat del règim de sabotejar la sociabilització perifèrica dels pobles d’Espanya. Només ells tenien aquest dret.

Ens acomiadem amb un adéu i una encaixada de mans. Un neguit creixent em recorre el cos. Obro la porta de casa; penso que potser no hauria d’haver fullejat el llibre. M’ha traslladat a èpoques indesitjades. És tard. L’historia no pot repetir-se, em dic una vegada rere l’altra. No?

dijous, 2 de juliol de 2009

La Llei d'Educació ja és aquí

Necessitàvem una llei que regulés el sistema educatiu de Catalunya, que establís els principis rectors, que desenvolupés les competències exclusives i compartides que, en matèria d'ensenyament, atorga l'estatut a la Generalitat. Necessitàvem una llei que detallés quins són els ensenyaments obligatoris que declara gratuïts i l'oferta dels serveis d'educació de Catalunya als centres públics privats sostinguts amb fons públics. Una llei que ha de garantir l'accés a una educació de qualitat i en condicions d'igualtat a tothom.

Necessitàvem una llei que, ara, arriba al Ple després de mesos de negociació, de treball basat en una permanent consulta on tothom ha pogut expressar les seves opinions. Un llei, doncs, consolidada des de la participació massiva. L’exigència social i la constatació del final d’una etapa, que va des de l’assoliment de la democràcia fins els nostres dies, han estat els ingredients base per a la proposta que avui s’aprova.

Parlamentàriament, 1057 esmenes i 7 vots particulars reservats pels grups en comissió (599 del Grup Mixt, 421 del PPC i 37 d'ICV-EUiA, que, a més, hi manté 7 vots particulars) i 120 esmenes més subsegüents al dictamen del Consell Consultiu (52 del PPC, 39 del Grup Mixt i 29 de conjuntes dels grups que donen suport al govern i CiU, de les quals 16 són de caràcter tècnic) demostren, una vegada més, el dinamisme i l’interès que aquesta Llei ha generat en tots els grups polítics.

Aquesta llei té una clara voluntat de permanència en el temps i no hi ha millor manera per aconseguir-lo que embolcallar-la del major nombre de vots possibles. És una llei complexa i global que pretén donar solucions a antigues demandes reclamades per la comunitat educativa i la majoria del poble català. El dret a l’educació, l’ús de les llengües, l’acord entre les comunitats autònomes i les entitats locals, el paper fonamental de l’administració local que, des de la proximitat, entoma permanentment els reptes de l’educació i formació dels seus ciutadans, l’indispensable complicitat entre els sectors públic i privat concertat, l’autonomia administrativa, l’estatut del funcionari, l’estatut jurídic, el tracte d’igualtat home-dona, la llibertat d'ensenyament, la lluita contra la discriminació, la llibertat religiosa, els desequilibris regionals, la veritable integració dels emigrants, la lluita envers la desigualtat social, la violència a l'escola, la política educativa, l’educació dels adults, l’educació permanent, l’ensenyament a distància, la formació del professorat, la política lingüística, la vida escolar, el treball escolar, l’organització de l'ensenyament i la formació professional, són les qüestions que, al llarg d’aquest temps, uns i altres han intentat –i finalment ho han aconseguit- de donar resposta.

Ja la tenim. Ara cal desplegar-la per tal que sigui vigent el curs vinent. El govern haurà d'aprovar un calendari per aplicar-la que abasti un període de vuit anys. La norma també planteja l'homologació dels sous i les condicions de treball del professorat dels centres concertats respecte les dels centres públics en un termini de tres anys. Així també, s’espera un increment progressiu dels recursos econòmics destinats al sistema educatiu que, durant els pròxims vuit anys, situï la despesa educativa al voltant del (com a mínim) 6 per cent del producte interior brut (PIB). Queden moltes coses a fer, però el primer pas ja s’ha donat. La Llei d’educació ja és aquí.