Nou finançament,Qüestió de sentit comú

Els ciutadans de Catalunya han guanyat. Més enllà del debat sobre les xifres, i de l’enuig de CiU i PP, aquesta és la principal conseqüència objectiva del nou sistema de finançament acordat la setmana passada. Els catalans disposarem de més i millors serveis públics gràcies a aquest nou sistema. La Generalitat disposarà de més recursos per poder desenvolupar l’Estat del Benestar d’excel•lència que volem la immensa majoria de catalans. Més diners per poder desenvolupar la sanitat (més Centres d’Atenció Primària i més hospitals), l’educació (més escoles i instituts) i l’ajuda a la dependència (més ajudes per a aquells que més ho necessiten.)

De fet hi ha un element que ho sintetitza tot: la satisfacció que han manifestat la immensa majoria d’agents socials i econòmics del país en conèixer els continguts del nou sistema. Sindicats, Cambres de Comerç, associacions de comerciants, etc. han saludat l’acord assolit com el que és, és a dir, un bon sistema de finançament per Catalunya i pels catalans. I quins són aquests continguts? Intentaré resumir-los de manera breu, però molt clara:

Es tracta d’un sistema de finançament més just. Cal tenir en compte que, per primer cop, els recursos de la Generalitat se situaran per sobre de la mitjana en relació a la resta de Comunitats Autònomes. Catalunya també veurà com augmenta la seva participació en els impostos de l’Estat, tal i com indica l’Estatut. Passa del 33% de l’IRPF al 50%, del 35% de l’IVA al 50%, i del 40% dels impostos especials al 58%.
Que vol dir tot això? Doncs un augment addicional dels recursos de la Generalitat quantificat en 2.613 milions d’euros per l’any que ve i en uns 4.000 milions d’euros en l’horitzó del 2012. El que deia abans, més diners per oferir més serveis a les persones, és a dir, més benestar pels ciutadans.

Un model que, a més, contempla l’actualització de les quanties econòmiques en funció del creixement de la població. D’aquesta manera evitarem el despropòsit que suposava l’acord subscrit per CiU i PP el 2001 que mantenia uns vàrem obsolets per a una societat com la nostra que ha guanyat més d’un milió d’habitants en pocs anys.

Deia que l’acord havia estat rebut amb satisfacció per gairebé tothom tret de CiU i, curiosament, també del PP que un cop més tornen a coincidir. La veritat és que és tal el cúmul de “coincidències” que aquesta “coincidència” de fons permanent entre els convergents i els populars ja no sorprèn a ningú. Més curiós és l’argument d’Artur Mas quan afirma rebutjar aquest nou sistema de finançament per “patriotisme”, un concepte de “patriotisme” molt singular ja que no els va suposar cap problema a l’hora de votar, per exemple, les dues investidures d’Aznar. Coses de la “casa gran”...

De fet CiU té una manera inequívoca de sortir de dubtes en relació al finançament. Només els cal llegir aquests dies els titulars de la premsa madrilenya més reaccionària i centralista per tenir una idea clara de qui surt guanyant amb el nou finançament i quin és el paper que els socialistes “vende patrias” hem tingut en l’èxit assolit .

Però els subterfugis de CiU per justificar el seu rebuig a aquest bon acord no enganyen ningú. Ja us adverteixo que a un any vista de les eleccions al Parlament qualificatius com “desastre”, “incompliment”, “despropòsit” i altres termes tan centrats i assenyats no faran més que multiplicar-se des de les files convergents, al marge que quina sigui la realitat objectiva.

Però deixant a banda els problemes interns de CiU, com deia el president Montilla, Catalunya ha sabut ser ferma en el rebuig a l’acord quan les propostes eren insuficients i ara ha sabut acceptar aquest nou sistema quan aquest ha respost a les necessitats del país.

El resultat està a la vista, un bon acord de finançament que desenvolupa l’Estatut, suposa un major autogovern per Catalunya i implica una millora objectiva de la qualitat de vida dels catalans.

Un fracàs per la estratègia electoral de CiU però un èxit de país.

Article publicat al Reus Digital el 24/7/2009