946 Municipis:Un País

Els països només existeixen als mapes; allò que realment existeix són les ciutats. Aquesta frase no és meva, com podeu suposar, sinó que se li atribueix a Pitàgores (582- 507 aC). De fet, si ens fixem en un mapa d’Europa de fa tan sols 10 anys, veurem que han desaparegut estats i n’han sorgit d’altres, tot fent córrer les línies divisòries amunt i avall, a dreta i esquerra. En canvi, les ciutats, els pobles i les viles són allà, inamovibles, permanents, desafiant el temps amb la seva expansió, dinamisme, relacions comercials i, fins i tot, personals, superant una concepció simplista de país, nació o continent.

Istanbul (que, curiositats de la vida, el seu nom ve del grec is-tan-polis, el qual significa anar a la ciutat) no ha deixat d’existir com a unitat vital de desenvolupament dels seus ciutadans quan va deixar d’anomenar-se Constantinoble per a prendre l’actual nom. Ni quan va deixar de ser la capital de l’imperi romà d’orient, de l’imperi bizantí i de l’imperi otomà per, finalment, ser capital de la República de Turquia l’any 1923. I, fins i tot quan, donant un salt sobre el mar, deixà de ser ciutat europea per convertir-se en ciutat asiàtica. Fantàstic.

I tota questa introducció, per què? Per a reclamar de nou, i especialment en temps de crisi, la focalització de l’acció política cap i per als municipis com a elements primaris de cohesió dels ciutadans, de les persones, dotant-los de més competències i, sobre tot, dels recursos que els permeti executar-les en base a tres principis fonamentals: subsidiarietat, diferenciació i suficiència financera.

Catalunya és un país relligat i cohesionat territorialment des del municipalisme. La capil·laritat que donen a l’acció política del Govern els més de 900 municipis del nostre país és extraordinària i es sustenta –com no podia ser d’altra manera- en la mútua confiança entre ambdues administracions. Es fonamenta, doncs, en la certesa que el Govern complirà amb els seus compromisos des de l’equilibri territorial i l’equitat. Un Govern que inicià el segle XXI construint equipaments i infraestructures que haurien d’estar fetes el segle passat per aquell que, durant 23 anys, va posar en un mateix sac país i partit.

No hi ha millor forma de fixar la població al territori que oferir una veritable igualtat d’oportunitats a tots els ciutadans amb independència d’allà on visquin. Tan important és un consultori com un gran hospital, o un jutjat de pau com una ciutat de la justícia. La complicitat institucional basada en la lleialtat i la corresponsabilitat permetrà que la salut, la seguretat, la cohesió, la cultura i l’educació –per citar tan sols alguns dels aspectes consubstancials que conformen l’escenari quotidià on la major part de nosaltres interactuem i convivim- ens permetin gaudir d’una vida digna allà on, temporal o definitivament, fixem la nostra residència.

El Govern de la Generalitat sap que consolidar drets socials i guanyar cohesió és la millor inversió que es pot fer a mig i llarg termini. Toca parlar, ara més que mai, de com acollim i integrem els nous ciutadans (fonamentalment, perquè hi són i perquè els necessitem), de les persones amb discapacitat, dels joves que ho tenen magre quan volen independitzar-se, de la convivència i del civisme a les places i carrers. I tot això, donant més competències a l’autoritat dels alcaldes i alcaldesses per poder fer front a una societat de canvi permanent. Toca parlar de la igualtat d’oportunitats, d’apropar la política als ciutadans i de trobar un equilibri territorial i un desenvolupament sostenible.

Hem de decidir sobre l’energia, les carreteres, els ferrocarrils, els ports, l’autonomia personal, els equipaments culturals, les escoles, la universitat, la recerca, la justícia, l’empresa, el treball. Tenim molts reptes, projectes i voluntat per a que es transformin en fets. El Govern ho farà de la mà dels municipis.