Rodalies = Proximitat

Acabarem l’any una vegada més governant des de la proximitat. Ahir la Comissió Mixta de l’Estat i la Generalitat varen signar un important un acord. Un acord que converteix a la Generalitat en l’autoritat ferroviària de Rodalies a partir de l’u de gener de 2010 gestionant les freqüències de pas, les tarifes i els horaris, reservant-se fins i tot, la potestat de marcar els nivells de qualitat i d’inspeccionar el funcionament del servei, apropant de forma tangible, als usuaris i a l’operador responsable de donar el servei

Es un traspàs obert i sense hipoteques, demostrant, una vegada més, que l’Estatut que varem ratificar en referèndum, és encara un instrument vàlid i eficaç per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Obert en el sentit de que quan caduqui el Contracte - Programa vigent, el govern català podrà decidir si renova amb Renfe o bé atorga l’explotació de les rodalies a una altra empresa operadora. Tant si l’execució del servei continua en mans de Renfe com si no, l’administració de l’Estat transferirà al govern català un import anual equivalent al dèficit associat a la prestació del servei.

Els increments de cost deguts a decisions de l’Estat o Renfe ja sigui per increments de cànons d’ús d’infraestructura, nous serveis, o millora dels estàndards de qualitat, entre d’altres, formaran part del cost a transferir per l’Administració General de l’Estat a la Generalitat de Catalunya.

I sense hipoteques ja que la valoració econòmica del servei, es compromet a assumir la totalitat del dèficit de Renfe Operadora, que per a 2010 s’estima en uns 117’2 M€. Aquest import inclou el dèficit d’operacions, les amortitzacions de les inversions realitzades i les despeses financeres. L’acord especifica que la Generalitat no assumirà pèrdues de Renfe - Operadora ni de 2010 ni d’exercicis anteriors.

No cauré en l’autocomplaença de pensar que el dia dos de gener desapareixeran els problemes que ha caracteritzat durant molts anys aquest servei. Però cal recordar als ciutadans que la competència en Rodalies ja constava a l'Estatut del 1979, i Convergencia i Unió en 23 anys de Govern no va voler o no va saber negociar aquesta competència. Encara més, l'abril del 2003 va tenir l'oportunitat d'iniciar la negociació i la va rebutjar.

Amb aquesta signatura Catalunya dóna un gran pas, tant pel que fa al desenvolupament estatutari com per la gestió del transport públic, i estic convençut que finalment repercutirà positivament en el dia a dia dels usuaris del servei de rodalies. El seu traspàs ens demostra, una vegada més que l’Estatut és un instrument amb recorregut, i que aquells que s’encaparren en donar per amortitzat a l’Estatut, s’equivoquen . Ha estat altra vegada el Govern del president Montilla qui ha entomat aquest repte amb responsabilitat, conscient que cal millorar el servei als ciutadans i que la millor manera de fer-ho és amb fet i no paraules.

Salut i Felicitat

Tots no som iguals

Per definició, no existeixen en l’Univers dos objectes iguals. Aquest axioma es pot traslladar perfectament al camp de les idees, dels comportaments, dels valors i, per extensió consubstancial, al de les polítiques. No hi ha dues politiques iguals. I, per extrapolació, no hi ha dos partits iguals. Per tant, aquells que s’entesten en fer-nos creure que tots els partits polítics som iguals, o bé desconeixen la universalitat de l’afirmació feta o simplement els interessa marejar la perdiu per finalment justificar la defensa dels seus interessos de classe.

El dijous passat vam tenir una prova tangible d’aquesta afirmació. El Parlament de Catalunya va aprovar -per 70 vots a favor de PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA i 64 en contra, els de CiU, PPC i Grup Mixt- els Pressupostos de la Generalitat per al 2010, amb el paquet de mesures fiscals i financeres on s’inclou la rebaixa de l'impost de successions.

D’acord amb l’asseveració feta anteriorment, tots tres vam emfatitzar, des de la diferència dialògica, aquells aspectes que justificaven votar a favor d’una llei que introdueix reformes dràstiques per tal d'ajustar l'esforç fiscal i la justícia redistributiva. CiU i PP legítimament van votar en contra perquè entenien, i així ho varen expressar, que era injusta, antiga, i desequilibrant territorialment parlant.

És aquí on s’evidencien les diferències. Els ciutadans han de saber que mentre uns partits defensàvem que el 93,8% dels contribuents deixessin de pagar l’impost de successions - actualment estan exempts de tributació un 56% dels declarants - , CiU i PP defensaven que una minoria que posseeixen personalment més de 3 milions d’euros deixessin de contribuir.

Tots no som iguals. Els partits que donem suport al Govern ens preocupa l’impacte de la reforma sobre les finances de la Generalitat. Reforma que, el 2010, serà de 200 milions d’euros i, un cop completada, el cost s’estima en 540 milions d’euros, xifra que en èpoques de crisi com l’actual no es una qüestió menor. Tots no som iguals ja que els que vam votar a favor de la nova formulació de l’impost volem equiparar Catalunya a la majoria de països europeus, inspirant-nos en aquells que tenen una fiscalitat en successions més favorable als hereus. Els canvis aprovats compleixen fil per randa allò que sempre havia defensat el govern: “reforma i a fons, sí; eliminació, no”.

Crec en la pedagogia, en l’efecte que les explicacions clares, senzilles i ben estructurades tenen en el comportament humà. Els partits no podem quedar al marge d’aqueta obligació. Si ho fem, ho pagarem car. Oportunitats com aquesta ens facilita la nostra tasca de fer veure a la ciutadania que tots no som iguals.

CET's i Contractació Pública.

Un total de 216 Centres Especials de Treball a Catalunya donen feina a mès de 10.000 persones amb discapacitat. L’actual crisis del mercat de treball ha suposat que aquestes empreses es trobin en una situació complexa i difícil en relació al sosteniment de l’ocupació dels seus treballadors.

El sector de la discapacitat, davant aquesta situació va plantejar un seguit de mesures de xoc a fi i efecte de intentar apaivagar els efectes de la crisis sobre un sector tan sensible com el dels CET. Aquestes mesures no pressuposaven en cap moment deixar de costat continuar treballant en el Desenvolupament de l’Estratègia Global d’Acció per l’Ocupació de les Persones amb Discapacitat (EGAEPD), imprescindibles per establir transformacions estructurals a mig i llarg termini.

Aquestes mesures es concretaven en la creació d’un Fon Extraordinari pel manteniment de l’ocupació , l'increment de la subvenció salarial del 50% al 75% del Salari Mínim Interprofessional, l'establiment d'una reserva pels CET dels contractes generats des de el sector públic, la modificació de la llei 43/2006 per la Millora del Creixement i l’Ocupació per tal de facilitar la contractació de persones amb discapacitat, en flexibilitzar l’aplicació pressupostaria transferides a les Comunitats Autònomes , i per últim agilitzar el pagament de les subvencions públiques que garanteixin la liquiditat dels CET.

La Generalitat de Catalunya i el Departament de Treball, a través de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, ha fet els deures. Aquesta afirmació no es fruit de la eufòria o el sectarisme. Simplement repassant el grau d’acompliment dels punts anteriors es constata la veracitat.

L’Últim punt que restava per concretar era la regulació, dins d’un conjunt de mesures de caràcter social i de foment de l’ocupació, de la reserva de contractes a Centres Especials de Treball. El passat 9 de desembre el Govern de la Generalitat va acordar-ho dins d’un ampli conjunt de mesures en matèria de contractació pública.

El marc europeu de la contractació situa l’ocupació com un element clau per garantir l’igualtat d’oportunitats per a tothom i per contribuir a la inserció o la reinserció de determinats col·lectius en la societat. Aquest fet justifica l’adopció de mecanismes de reserva de contractes en determinats supòsits.

Així, a proposta del conseller d’Economia i Finances, i amb l’informe previ de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya, es va acordar un catàleg de mesures i instruccions en aquest sentit. Empreses i inserció laboral. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya .

Encara resta feina per fer. La situació econòmica actual a precipitat esdeveniments no desitjats, però la diferencia d’aquet govern respecte els anteriors és que els compromisos es tradueixen en fets.

Jubilació i disCAPACITAT

El Govern va aprovar el divendres día 4 el reial decret que permetrà fer-ho possible. Es tracta d’una reivindicació històrica del sector. Per primer cop a la nostra història, les persones amb una discapacitat igual o superior al 45% podran jubilar-se anticipadament a partir dels 58 anys (enlloc dels 65 anys) sempre que hagin cotitzat el període mínim fixat per la legislació per poder accedir a una pensió de jubilació, d’aquesta manera el Govern socialista dóna satisfacció a una de les reivindicacions històriques del sector de la discapacitat.

En concret, el Govern va aprovar divendres el Reial Decret de jubilació anticipada que, entre d’altres mesures, contempla aquesta possibilitat que beneficiarà les persones que tinguin alguna mena de discapacitat intel·lectual, genètica (per exemple, síndrome de Down), mental (esquizofrènia o trastorns bipolars) o neurològica (esclerosis múltiple, lesions medulars, etc.).

Amb aquesta iniciativa es fa justícia a un col·lectiu de persones que han de fer front a un major esforç en el desenvolupament de la seva activitat professional i que tenen més dificultats objectives en el món del treball que la resta de treballadors.

Cal posar de relleu que aquesta mesura del Govern beneficiarà directament a les més de 28.000 persones amb discapacitat que viuen al Camp de Tarragona. De fet, es tracta d’un nou pas endavant en la lluita per eradicar la discriminació que encara pateixen les persones amb discapacitat a la nostra societat.

Quasi un 9% dels habitants del Camp de Tarragona té alguna tipus de discapacitat, per tant parlem d’un col·lectiu de persones molt remarcable fins i tot en termes quantitatius. El grup més nombrós és el de les persones amb problemes de mobilitat, seguit d’aquells que arrosseguen dificultats orgàniques (per exemple, la fatiga originada per una malaltia pulmonar o cardíaca) i del col·lectiu de persones amb alguna mena de discapacitat psíquica.

Aquest es sens dubta una decisió positiva, reclamada, i justa. Una forma tangible de fer país. Aquesta es la fórmula amb el que els socialistes continuarem treballant per endegar mesures encaminades a afavorir la contractació de les persones amb discapacitat i la millora de les seves condicions laborals