divendres, 25 de juny de 2010

Ells llibres ens fan lliures

El coneixement ens fa lliures. Al llarg de la història, les societats han avançat a contracor dels poders fàctics que, en cada època, s’entestaven en mantenir el seu “statu quo” al preu que fos. Inquisidors, megalòmans i dictadors han sorgit, dissortadament, com bolets per recordar-nos que pensar, conèixer i experimentar és una prerrogativa que tan sols ells estan autoritzats a donar.

Els seus desordres psicològics, els complexes de superioritat, les eufòriques compulsions, la negació de les evidències, han vessat massa vegades sang, suor i llàgrimes al llarg de la història.

La llibertat és consubstancial dels éssers humans. La llibertat és el líquid amniòtic on es desenvolupen els nostres projectes individuals i col·lectius, on es conformen els valors que ens acompanyaran al llarg de les nostres vides, conformant la ètica del comportament i l’estètica dels actes.

Estem perduts si pensem que la llibertat es manté per si mateixa. L'hem de protegir dia a dia. Defensar-la dels seus enemics, d’aquells que desitgen que el nostre vocabulari minvi de tal manera que, una vegada orfes de paraules, restem muts per sempre a les seves ordres.

A la lectura li agrada acaronar el coneixement; és un dret i alhora una necessita íntima i vital. Amb ella viatgem, coneixem, ens emocionem, experimentem, ens arrossega d’un paràgraf a un altre, d’un vers al següent, dibuix rere dibuix .

El fet de que la Generalitat hagi invertit més de dos milions d’euros a la compra de fons bibliogràfics per a la xarxa de vint-i-dues biblioteques del Camp de Tarragona és, sense dubte, una excel·lent notícia. Si els usuaris d’aquestes biblioteques poden accedir a aquest fons documental a través d’un nou catàleg que incorpora un potent cercador de darrera generació des de l’1 de març, es converteix en una gran realitat.

En concret, aquest augment del fons documental ha beneficiat les biblioteques públiques d’Alforja, L’Arboç, Calafell, Cambrils, Constantí, Cunit, L’Espluga de Francolí, Falset, Montblanc, Mont-roig del Camp, Reus, Riudoms, Salou, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Tarragona, Torreforta, Torredembarra, Valls, Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant, El Vendrell i Vila-seca.

Des del passat 1 de març, els ciutadans usuaris de la xarxa de biblioteques del Camp de Tarragona ja poden accedir al fons documental de les biblioteques del país a través del nou catàleg Argus, el qual incorpora un potent cercador de darrera generació i permet la consulta d’aquest fons documental d’una manera molt ràpida i senzilla. Actualment, el catàleg inclou més de 4.285.037 exemplars disponibles a les biblioteques catalanes.

El Govern de la Generalitat ha triplicat en una sola legislatura el nombre de biblioteques construïdes. Ho deia al inici: creiem que l’accés a la cultura és un dels drets essencials dels ciutadans. Per això, el Pla d’Equipaments Culturals que garanteix l’accés a una xarxa bàsica de biblioteques, museus, arxius i centres polivalents a tota la població del país, al marge de si viuen en un gran nucli de població o en un municipi petit, ens farà ciutadans i ciutadanes més lliures.

dimecres, 9 de juny de 2010

Crisi. Maleïda crisi.

Segurament el resultat més dur d’aquesta crisi és l’atur. Les estadístiques que, en forma de titulars, ens aboquen els mitjans de comunicació cada primer de mes, colpeix directament sobre l’economia personal i familiar però, sobre tot, en l’autoestima de cada persona que ha perdut la feina.

Les llargues cues d’aturats a les oficines de treball ens escup al nostre cervell la imatge moderna de la pobresa. Ens recorden que algunes coses no canvien amb el pas del temps, ans al contrari, empitjoren. Deixem-nos d’històries: les crisis no ens afecten a tots per igual, malgrat s’entestin alguns il•luminats en fer-nos-ho creure. Intenteu trobar abrics de pells, Lacoste i Rolex en aquesta agnòstica processó. Cap ni un. D’aquesta crisi, d’aquesta monumental crisi, els rics sortiran més rics i els pobres més pobres, si és possible.

Per aquest motiu, qualsevol notícia que suposi un retrocés de les llistes de l’atur és una excel•lent noticia. A la comarca del Baix Camp, al mes de maig, s’ha reduït un 3,3% l’atur en relació a les dades del mes d’abril. Són 268 persones que podran afrontar el futur immediat amb dignitat i esperança en els propers mesos.

A Cambrils l’atur va baixar un 4,5% i se situa ara en els 2.017 aturats; a Alforja, un 0,8% (131 aturats); a Les Borges del Camp un 0,7% (135 aturats); a Castellvell un 5% (110 aturats); a Montbrió un 1,4% (141 aturats); a Mont-roig del Camp un 3,4% (956 aturats); a Riudoms un 1,4% (416 aturats); a La Selva del Camp un 8,2% (314 aturats) i a Vandellòs un 9,2% (325 aturats).

En cap cas vull suggerir que estiguem a les portes de la panacea universal. En absolut. El nombre d’aturats encara és molt elevat i sóc plenament conscient que moltes famílies que han vist com alguns dels seus membres s’ha quedat a l’atur ho estan passant molt malament. Ara bé, el fet que per segon mes consecutiu baixi l’atur a Reus i al Baix Camp demostra que estem en la bona direcció per sortir de la pitjor crisi econòmica dels darrers 80 anys. Esperem que aquesta tendència que ara s’apunta es mantingui durant els propers mesos

Insisteixo, aquesta reducció no satisfà les nostres expectatives de justícia. Els i les socialistes continuarem lluitant per tal que els 14.547 homes i dones de la nostra comarca que encara no tenen feina disposin d’allò que tots anhelem: un treball que, allunyat de la maledicció bíblica, ens permeti desenvolupar els nostres projectes de vida personals i col•lectius.

Els treballadors i les treballadores estem disposats a fer encara més sacrificis per poder superar la greu situació econòmica a la que ens han abocat. Volem i necessitem mantenir l’estat del benestar i garantir uns serveis públics de qualitat. En aquesta situació, tots, inclús els que tenen els llocs de treball garantit, haurem d’esforçar-nos.

La dreta, aquesta dreta rància i grollera que ens ha tocat, basa la seva política en l’eslògan de “cuanto peor, mejor ”. Tenim una dreta que en el cas de governar no li cauran els anells en privatitzar les pensions, la salut ,l’educació i els serveis socials. Ja no queden empreses per privatitzar, las regalaren als seus amics en anteriors legislatures. Si arribés el cas i la dreta nacionalista o no nacionalista tornessin a governar entendríem en la seva plenitud el que vol dir crisi.

divendres, 4 de juny de 2010

Menys rams de flors

Tots hem vist dissortadament rams de flors lligats als arbres, als senyals de tràfic, a les barreres separadores, a les cruïlles de dues carreteres. Són rams col·locats per les famílies que han perdut a un ésser estimat en aquest lloc.

Les estadístiques de sinistralitat viària -sempre fredes i doloroses- ens diuen que s’està treballant en una bona direcció, tant en la conscienciació dels conductors, el control passiu i actiu per part dels agents encarregats de la seguretat a les carreteres, així com en la millora de l’estat de conservació de les carreteres.

Des de l’any 2000 al 2008, hem passat de 680 morts a 251 morts a les carreteres catalanes, la qual cosa suposa una reducció del 43% aproximadament. En el mateix període, hem passat de 145 persones mortes en accidents en les carreteres de Tarragona a 55, amb una reducció d'un 38%. Queda molt per fer, però el camí sembla ser el correcte.

Per aquest motiu he de felicitar l’actuació de la Generalitat de Catalunya consistent en millorar la seguretat vial de la xarxa de carretes del Baix Camp. La millora del paviment, de les barreres i de les cunetes que travessen els termes municipals de Riudoms, Montbrió del Camp i Vandellòs, no són qüestions secundàries: parlem d’actuacions que poden estalviar-nos aquests moments dolorosos.

Es tracta de la instal·lació de paviment antilliscant i de les barreres a les T-310 entre Riudoms i Montbrió del Camp (349.675 euros d’inversió), la instal·lació de cunetes trepitjables i les noves barreres a la TV-3142 al terme municipal de Riudoms (349.824 euros) i el reforçament de la seguretat vial a la C-44 a l’alçada del terme municipal de Vandellòs (3.516.802 euros). El conjunt d’actuacions de millora de la xarxa viària del Baix Camp, que el Departament d’Obres Públiques de la Generalitat té en execució, conformen unes actuacions que, entre els anys 2009 i 2010, han suposat una inversió que ascendeix als 4.216.301 euros.

L’esforç del Govern per millorar la xarxa viària no es limita a les gran infraestructures o nuclis de població sinó que també arriba a les carreteres que afecten a municipis més petits de les nostres comarques, com aquests pobles del Baix Camp. Una aposta que parteix de la convicció del Govern que, només així, aconseguirem vertebrar un país territorialment més segur i cohesionat.