Diguem-ho clarament: la dreta d’aquest país no pot pair –i la seva estratègia mediàtica així ho confirma- que el Govern de la Generalitat pugi negociar una xifra per sobre dels 600 milions d’euros, la qual correspondria aproximadament a la projecció actual dels 251 acceptats per ells a l’any 2002. No ho pot pair perquè això suposaria el reconeixement fefaent de la monumental pífia que, de la maneta del Partido Popular, varen cometre al signar premeditadament el Pacte del Majestic.
Diguem-ho clar. Convergència i Unió va vendre el país per un plat de llenties, un finançament econòmicament ridícul i agosaradament insuficient i, el que és pitjor, un sistema sense marge de maniobra ni mecanismes d’actualització i revisió per als governs que vam sortir posteriorment escollits. Aquest error monumental no l’ha paït, millor dit: l’ha indigestat. Ho entenc. És difícil acceptar els errors, i especialment els que ens han volgut transmetre, durant aquests darrers 23 anys, un mimetisme maniqueu on tot allò que no fos del seu gust significava trair Catalunya. CiU decidia qui era i qui no era un bon català en funció dels seus interessos.
Diguem-ho clar. La seva manera de fer país és intoxicar permanentment el procés negociador, torpedinant la línia de flotació del Govern de la Generalitat per intentar obrir una esquerda que provoqui el seu enfonsament. No ho aconseguiran. La seva tàctica és vella, però esgotada. És fer creure a la ciutadania que ells aconseguien molt més. Aquí és on comença l’hilarant ball de xifres – onze per ser exactes- que pretenen portar confusió i desconfiança sobre el significat econòmic del nou model.
Diguem-ho clar. Convergència i Unió va vendre el país per un plat de llenties, un finançament econòmicament ridícul i agosaradament insuficient i, el que és pitjor, un sistema sense marge de maniobra ni mecanismes d’actualització i revisió per als governs que vam sortir posteriorment escollits. Aquest error monumental no l’ha paït, millor dit: l’ha indigestat. Ho entenc. És difícil acceptar els errors, i especialment els que ens han volgut transmetre, durant aquests darrers 23 anys, un mimetisme maniqueu on tot allò que no fos del seu gust significava trair Catalunya. CiU decidia qui era i qui no era un bon català en funció dels seus interessos.
Diguem-ho clar. La seva manera de fer país és intoxicar permanentment el procés negociador, torpedinant la línia de flotació del Govern de la Generalitat per intentar obrir una esquerda que provoqui el seu enfonsament. No ho aconseguiran. La seva tàctica és vella, però esgotada. És fer creure a la ciutadania que ells aconseguien molt més. Aquí és on comença l’hilarant ball de xifres – onze per ser exactes- que pretenen portar confusió i desconfiança sobre el significat econòmic del nou model.
LES ONZE XIFRES DE CiU
(el Tobogan de Convergència i Unió)
Diguem-ho clar: Els socialistes tenim confiança en que el procés negociador finalitzarà amb un nou model de finançament, respectuós amb l’esperit de l’Estatut d’Autonomia que vam aprovar la majoria dels catalans i catalanes per que, finalment, siguin els fets dels hospitals, les escoles, els jutjats, els habitatges els serveis socials, els ferrocarrils, carreteres i aeroports, i no les paraules buides i les xifres del tobogan les que millorin la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes d’aquest país que es de tots. Deixi’ns tranquils per treballar seriosament i signar finalment un finançament del que no ens haguem d’avergonyir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada