Més inversió, tot i la crisi

Reus, com el conjunt del país, està acusant de ple els efectes de la crisi econòmica. Vivim uns moments difícils i tot apunta a què, per desgràcia, encara no hem tocat fons. Ara bé, davant d’aquesta situació, tant des del Parlament com des del Govern, estem fent tot el possible per endegar mesures que ajudin les persones, i especialment als col·lectius més vulnerables, a fer front a aquest escenari de dificultats.

Ho dic amb tota rotunditat, tot i la crisi, el Govern de Catalunya està ara invertint més que el que van invertir en el seu moment els Governs de CiU, fins i tot en època de bonança. És més, el Govern, davant l’aturada que viu el sector privat, està fent un gran esforç inversor per reactivar l’economia i crear nous llocs de treball. Per exemple, la inversió de la Generalitat en obra pública, aquest mateix 2009, permetrà generar milers de llocs de treball en el sector de la construcció, un dels sectors productius més afectats per la crisi econòmica. Això, a banda, de l’esforç del Govern de l’Estat, via Fons d’Inversió Local, que aquí a Reus suposa una inversió extraordinària d’uns altres 18 milions d’euros per enguany mateix.

Un gran esforç pressupostari que es destina a reactivar l’economia i també, com no podia ser d’una altra manera, a potenciar tot allò relacionat amb les polítiques socials i els serveis destinats a les persones. Dit d’una manera molt sintètica que ens ajudarà a fer-nos el quadre de composició: la Generalitat construeix dues escoles cada setmana, obre un nou ambulatori cada quinze dies i, diàriament, inicia la construcció de 28 habitatges protegits. És a dir, més educació, més sanitat i més habitatge protegit, malgrat la crisi. Aquí a Reus només cal que us recordi la construcció del nou hospital universitari de Sant Joan que triplicarà la capacitat de l’hospital actual!

Mireu, els ciutadans ja coneixem quines són les receptes de la dreta (CiU-PP) en temps de crisi: abaratir els acomiadaments i retallar prestacions socials. Els socialistes creiem i apliquem, exactament, el contrari. Tot i la crisi, hem apujat les pensions, el salari mínim interprofessional, les ajudes per tal que els joves puguin accedir a un habitatge de lloguer i hem augmentat les dotacions pressupostàries a fi i efecte de garantir que aquelles persones que es quedin sense feina cobrin les prestacions per desocupació que els corresponen. És a dir, més recursos per a les persones, pels aturats i per a mantenir la protecció social.

Aquesta mateixa setmana el Govern ha anunciat que multiplicarà per tres els recursos destinats a fomentar la formació de les persones que estan a l’atur amb l’objectiu de que tornin a trobar feina el més ràpidament possible.

Vol dir això que no hi ha problemes i que tots els problemes estan resolts? En absolut. He començat aquest article afirmant que vivim uns moments difícils que, per a moltes famílies, impliquen dificultats econòmiques greus per arribar a finals de mes. Però, precisament per això, aquells que tenim responsabilitats polítiques hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per impulsar noves mesures que ens ajudin a sortir de la crisi quan més aviat millor. Això afecta al Govern, però també a l’oposició. En allò més estrictament personal, m’he sentit decebut davant l’actitud irresponsable d’alguns diputats de l’oposició. Ara fa uns dies, el diputat del PP al Congrés per Tarragona convocava a la premsa per afirmar que “quan acabem l’any tindrem un 20% d’aturats a Tarragona” i que “el futur de la Seguretat Social està en perill” (textual). En uns moments en que tots els analistes afirmen que, per reactivar l’economia, el primer que cal és generar confiança entre els consumidors, la gran aportació de la dreta és fer apologia del catastrofisme. Això sí, sense cap proposta en positiu.

A més, són aquells que, curiosament, no fa gaire afirmaven amb rotunditat que l’economia s’havia de deixar en mans exclusivament del mercat i del sector privat. En fi...

No crec que aquest sigui al camí. Crec que el full de ruta per sortir d’aquesta greu crisi econòmica internacional que tant ens afecta passa per endegar mesures com les que estan impulsant tant el Govern de la Generalitat, com el Govern de l’Estat, com el mateix Ajuntament de Reus. La dimensió del repte que tenim plantejat ens obliga a tots, tant als respectius Governs, com a l’oposició, sindicats i agents socials i econòmics. Mentre, el Govern d’Entesa continuarà complint amb el seu compromís d’ajudar les persones davant les dificultats econòmiques que es troben a la seva vida quotidiana.