No pot ser. He llegit malament la noticia. Immediatament vaig alçar la cara per permetre a les ulleres progressives millorar el pla d’incidència entre el diari i els meus ulls. No pot ser. Ja està, la xafogor m’està jugant una mala passada. M’he de cuidar i anar a l’oftalmòleg; el dilluns demanaré visita. Aixeco el diari, fixo la vista i prenc una decisió. Per molt dur que sigui, arriba al final del titular.
La recuperació del xoc ha estat lenta i intel·lectualment complexa. Demanaré visita al neuròleg i no a l’oftalmòleg. “El PP propone que se bajen impuestos a los yates”. Les neurones, desfetes i trasbalsades, intenten restablir-se trobant conductors neurològics que no hagin patit l’impacte de la noticia de forma directe. La desfeta és important . Mica en mica comencen a brotar preguntes. Estem en crisi? Un sí retrona des del més profund del cervell. Segurament és un be de consum generalitzat i a l’abast de tothom? No. Ja està, ja ho tinc: volem impulsar la construcció de grans vaixells de esbarjo per generar quatre milions de llocs de treball perquè, en definitiva, qui no té 300.000 euros per comprar-ne un? No, no, no. No vaig bé. He de trobar altres explicacions.
La recuperació del xoc ha estat lenta i intel·lectualment complexa. Demanaré visita al neuròleg i no a l’oftalmòleg. “El PP propone que se bajen impuestos a los yates”. Les neurones, desfetes i trasbalsades, intenten restablir-se trobant conductors neurològics que no hagin patit l’impacte de la noticia de forma directe. La desfeta és important . Mica en mica comencen a brotar preguntes. Estem en crisi? Un sí retrona des del més profund del cervell. Segurament és un be de consum generalitzat i a l’abast de tothom? No. Ja està, ja ho tinc: volem impulsar la construcció de grans vaixells de esbarjo per generar quatre milions de llocs de treball perquè, en definitiva, qui no té 300.000 euros per comprar-ne un? No, no, no. No vaig bé. He de trobar altres explicacions.
De cop i volta, com un impacte sec i llunyà, retrona enmig del cacau neuronal una paraula. Capitalisme. Massa llarga per a retenir-la inicialment, però, amb un esforç sobrehumà, la caço en el segon assalt. Capitalisme. L’aixeta s’obre. Capitalisme, acumulació originaria, explotació, 65 hores, bombolles especulatives, més especulació, crac immobiliari, paradisos fiscals, requalificacions, avarícia. I amb sorpresa recondueixo aquest mots en un intent desesperat de no perdre el control dels meus pensaments. Obrer, força de treball, jornades interminables, sindicalisme, sous de merda, sempre els mateixos, hipoteques, lluita de classe, drets, llibertat.
Enfebrat per la rapidesa amb què brollen aquets mots, tanco el diari i respiro a fons. És cert el que acabo de llegir? Com és possible que es facin aquestes propostes? És que no existeix el més mínim sentit de la dignitat?. Ens hem begut l’enteniment? Amb les mans suades,
inconscientment, rebrego el diari per tal d’evadir-me a la secció d’esports, amb la certesa que allà em trobaré a resguard d’emocions indecents.
Obro. Titular. Un jugador cobrarà 13 milions d’euros anuals. Merda. Papaaaaaaaaaaaaaa, compra’m un iot!
Avui al diari Marca ha sortit el següent comentari de Jose Maria Aznar: "Es demagogia las críticas por el precio de Cristiano Ronaldo"
ResponEliminaSense comentaris ;)