dissabte, 6 d’agost del 2011

Sense importància

Ara fa un any, dia més o dia menys, vaig deixar d’escriure. El motiu?. No estic gaire segur. La confluència d’un esgotament llunyà, amb una íntima i subjectiva desil·lusió, la necessitat vital de canviar de registre, el retrobar-me amb les meves contradiccions, un creixent aburgesament ideològic, l’ idioma em va decidir a donar per finalitzada aquesta etapa. I com de mica en mica s’omple la pica, vaig plegar veles des de el vaixell de la meva professió. No volia de cap manera sucumbir a la força que la xarxa exerceix sobre la vanitat de les persones i vaig pensar, adéu i bon vent.


Ningú m’estranya’t durant aquest mesos de silenci, d’absència. Crec que més d’un ho ha agraït, i això certament hem tranquil·litza. Saber que no tinc rere l’orella el murmuri d’ acreditats analistes predisposats a tocar-me els dallonses, m’ha donat noves energies per tornar a opinar sobre el que cregui que es important i no sobre el que hem facin creure que pot ser-ho.


Per tant nois, noies, xiquets i xiquetes, senyorons i senyorones, ciutadans i ciutadanes, polítics i - política – ja he tornat.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada