dilluns, 8 d’agost de 2011

Els matins............


Al mati a casa, les ràdios sonen. Tinc per costum de posar música clàssica al dormitori, rock on faig el meu personal viacrucis atletic, les noticies locals a la cuina i les nacionals i internacionals al quarto de bany. Cada una d’elles individualment son cultes, rítmiques, previsibles, amb un comú denominador. Interrupcions i més interrupcions per recordar-nos que o consumim o això del capitalisme no tira.

Amb els anys m’acostuma’t a organitzar-me el temps i l’espai que va del ring del despertador al plof de la porta de casa, per tal de fer compatible necessitats fisiològiques, higièniques, alimentaries, informatives i fins i tot culturals, per tal de sortir amb la informació d’un ciutadà mig.

Peu a terra, Liszt. Taula de gimnàstica, amb els Creedence Clearwater Revival. Les davallades dels principals indicadors borsaris en mig d’un agradable flaire a cafè. I entre aromes de xampú, sabons, cremes i esquitxos d’aigua, l’alcalde de la ciutat ens informa que retallaran càrrecs de confiança i aprimaran la despesa del consistori resultat de la trista herència deixada pels altres.

Als matis m’aixeco amb la convicció de que vivim en un món poblat per essers indiferents al dolor aliè, immutables a les desgracies que no siguin la seves, incommovibles davant la malalties, la fam, i les guerres que pateixen milions de persones, impertorbables a les imatges que mati, tarda i nit ens escup la televisió per amanir els nostres abundants àpats, freds de cors, incapaços d’oferir ni alternatives, sord a les demandes dels pobles i sempre predisposats a escoltar ofertes al seus futurs personals, personatges d’altres galàxies, que amb aparença humana ens dirigeixen, endurits, apàtics, inanimats, morts en vida.

Al mati d’anada a la feina, net i polit, hem pregunto sovint si tots plegats estem per lligar. El curt viatge de casa a la feina no m`ha permès respondrem per temor a les conseqüències que d’un moviment afirmatiu, pugui tenir sobre el meu cervell.

Els matins, m’ha permès descobrir una nova casta, llinatge, estirp, nissaga, tribu, grup que estan per sobre del bé i del mal. Els “opinadors”. No se si existeix traducció, ni m’importa. Tothom m’entén oi. Si, son els que parlen de tot sense saber de res. Per un mòdic preu ells diuen la seva, i si l’encerten l’endevinen. Responsabilitat cap.

Als matins ens donen més lliçons que Plató als seus deixebles . Mira que arriben a saber, com hem pogut viure tants anys sense aquest dipositaris de la veritat absoluta, sense aquestes àgores hertzianes, sense tanta saviesa en els dials. Son capaços d’opinar, decidir, emetre judici i veredicte si convé, pena, sentencia i càstig sobre política internacional, domestica,
economia, religió, moda, tendències, intendències,sentencies, malalties, salut, ciència, recerca, amors, desamors, processos migratoris, jugades esportives, filantropia, cinema, teatre, música, arts en general. Genial.

No trobeu que els matins donen per molt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada