La majoria social

Aquests darrers mesos he pogut constatar com, a peu de carrer, són cada cop més els ciutadans que m’han preguntat sobre pensions, prestacions socials, ajudes al lloguer, beques, llei de dependència, etc. Curiosament però no he trobat quasi ningú, repeteixo, quasi ningú que m’hagi preguntat res sobre el referèndum d’Arenys.

Dic curiosament perquè el debat en qüestió, absent al carrer, porta dies acaparant portades i pàgines d’alguns mitjans de comunicació (i també declaracions dels dirigents de CiU, en plena deriva radical independentista) que, en algun cas, han arribar a afirmar que estem davant d’un “clamor” de la societat civil. Jo crec que a la nostra societat la immensa majoria de catalans i catalanes estan més preocupats per altres qüestions que tenen més a veure amb els temes amb els que iniciava aquest article.

Catalunya, la Catalunya social i cohesionada que volem els socialistes, no passa per aventures secessionistes sinó per vertebrar una societat que garanteixi la plenitud individual i el benestar dels seus ciutadans, amb unes prestacions socials, sanitàries i educatives de primera. Com deia el president Companys, una Catalunya plena que sigui un referent europeu a nivell de justícia social.

Com a persona de profundes conviccions democràtiques respecto la opinió dels ciutadans que defensen la independència però crec que seria interessant desfer equívocs en relació al denominat “dret a la autodeterminació.” Cal dir-ho sense embuts, el poble de Catalunya s’autodetermina cada cop que concorre a les urnes. Des de fa 30 anys en aquestes eleccions, lliures i democràtiques, les opcions que es proclamen independentistes no han arribat mai al 17% dels vots.

En canvi, aquelles opcions, especialment el PSC, que es defineixen com a catalanistes i d’esquerres han guanyat la immensa majoria de cites electorals. És aquí on hi ha la majoria social i també política de la societat catalana: una Catalunya amb un autogovern plenament desenvolupat en el marc d’una Espanya federal, aquest és el punt de trobada.

No podem perdre el sentit de la realitat. Els centenars de milers de catalans que, per desgràcia, estan a l’atur no crec que comparteixin aquest “entusiasme” mediàtic pels referèndums independentistes. Els catalans ens exigeixen que donem resposta a les seves necessitats quotidianes, que augmentem el seu nivell de vida, que endeguem solucions als seus problemes reals. En aquest terreny, i no en debats estèrils que no porten enlloc, és on sempre ens trobaran als socialistes.