Res és el que sembla

Els dirigents del PP, davant l’empastifada general del seu partit pel cas Gürtel, en la seva derivada madrilenya o valenciana, opten per la tàctica antiga d’obrir el ventilador i, així, difuminar les altes temperatures de la corrupció en la qual més d’un centenar de persones es troben implicades i en la qual els vestits del Sr Camps no passen de la categoria d’anècdota de mal gust.

Ja ho diuen els experts, i ells ho son. La millor defensa, un atac i, si es necessari, negar l’evidència fins a l’esgotament. El temps i la tebiesa informativa de l’estiu juguen al seu favor. Fins i tot una certa predestinació divina els ha ajudat finalment a desempallegar-se, en primera instància, de ser jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de València TSJV.

Tornant a llegir la valuosa aportació que el científic Alec Martain va deixar-nos en el tractat Psicopatologia de la Mentida. Volum III, editat al nostre país per l’editorial Reusandrok, m’adono que el temps no ha passat pels quatre enunciats que, a tall de conclusió, exposa a partir de la pàgina 5.324 i desenvolupa extensament en els volums IV i V. Aquestes son:

1. S’agafa abans a un mentider que a un coix.
2. La veritat no és més que un engany negat fins l’infinit.
3. Una mentida mai és el que sembla.
4. Res és veritat ni mentida.Tot es qüestió de percentatges.

A la llum d’aquestes axiomes, els vestits que el sastre ex responsable de les botigues Forever Young i Milano, José Tomás, no eren un regal pel senyor Camps. No. No es el que sembla. Formava par d’un lot de roba usada de 30.000 euros que pretenien canalitzar-la a través del President per tal de fer-la arribar a Caritas i, així, alleugerir les necessitats dels pobres. De fet, el TSJCV ha estimat els recursos presentats pels imputats i ha ordenat el sobreseïment de la causa oberta per un suposat delicte de suborn.

Els alcaldes populars Ginés López i Jesús Sepúlveda, els aforats del PP a l’Assemblea de Madrid Alberto López Viejo, Benjamín Martín Vasco, i Alfonso Bosch Tejedor, el tresorer del Partit Popular Luis Bárcenas i l’eurodiputat Gerardo Galeote, el secretari del PP de València i portaveu d’aquest Grup a les Corts valencianes Ricardo Costa,i d’altres no són el que semblen. En realitat són excel·lents persones i millors militants del PP caiguts en desgràcia enfront el corró socialista, encaparrat en fer creure a tothom que són una colla de xoriços.

Les comissions suposadament rebudes pels càrrecs del PP cap a Orange Market, no són el que semblen. Eren en realitat donacions que el Sr. Àlvaro Perez “el Bigotes”, l’amic de l’ànima de Camps, Pablo Crespo i Francisco Correa s’encarregaven de recollir per a ser donats a diverses ONG’s que treballen per al Tercer Món.

El Jutge Garzón, no és el que semblava. En realitat és un comunista venut que falseja tot el que li toca investigar per interès personal i manifesta enemistat envers el PP. La cacera amb l’ex-ministre Mariano Fernandez Bermejo amaga en realitat un complot perpetrat per tots dos, amb una clara intencionalitat: desestabilitzar les garanties democràtiques de l’Estat de Dret i, de pas, engarjolar a Francisco Correa, Pablo Crespo i Antoine Sánchez que, en qualsevol cas, no s’ho mereixen.

El senyor Federico Trillo, que se’l recordarà per sempre més com el ministre del Yak o per l’assetjament i conquesta de la valuosa illa de Perejil (julivert en català), no és el que sembla: l’autor material de l’estratègia de defensa que el Partit Popular ha dissenyat per a fer front a l’escàndol mediàtic de l’afer Gürtel. És l'esforçat treballador de la política sobre la que ha recaigut la feixuga tasca de posar les coses al seu lloc. De dir al pa, pa i al vi, moscatell. La tasca del senyor Trillo es aconseguir que el poder judicial fixi el punt de mira cap al PSOE, que - deixem-se d'històries - són els culpables de tot, perquè, definitivament, res és el que sembla.