
Les llargues cues d’aturats a les oficines de treball ens escup al nostre cervell la imatge moderna de la pobresa. Ens recorden que algunes coses no canvien amb el pas del temps, ans al contrari, empitjoren. Deixem-nos d’històries: les crisis no ens afecten a tots per igual, malgrat s’entestin alguns il•luminats en fer-nos-ho creure. Intenteu trobar abrics de pells, Lacoste i Rolex en aquesta agnòstica processó. Cap ni un. D’aquesta crisi, d’aquesta monumental crisi, els rics sortiran més rics i els pobres més pobres, si és possible.

A Cambrils l’atur va baixar un 4,5% i se situa ara en els 2.017 aturats; a Alforja, un 0,8% (131 aturats); a Les Borges del Camp un 0,7% (135 aturats); a Castellvell un 5% (110 aturats); a Montbrió un 1,4% (141 aturats); a Mont-roig del Camp un 3,4% (956 aturats); a Riudoms un 1,4% (416 aturats); a La Selva del Camp un 8,2% (314 aturats) i a Vandellòs un 9,2% (325 aturats).
En cap cas vull suggerir que estiguem a les portes de la panacea universal. En absolut. El nombre d’aturats encara és molt elevat i sóc plenament conscient que moltes famílies que han vist com alguns dels seus membres s’ha quedat a l’atur ho estan passant molt malament. Ara bé, el fet que per segon mes consecutiu baixi l’atur a Reus i al Baix Camp demostra que estem en la bona direcció per sortir de la pitjor crisi econòmica dels darrers 80 anys. Esperem que aquesta tendència que ara s’apunta es mantingui durant els propers mesos

Els treballadors i les treballadores estem disposats a fer encara més sacrificis per poder superar la greu situació econòmica a la que ens han abocat. Volem i necessitem mantenir l’estat del benestar i garantir uns serveis públics de qualitat. En aquesta situació, tots, inclús els que tenen els llocs de treball garantit, haurem d’esforçar-nos.
La dreta, aquesta dreta rància i grollera que ens ha tocat, basa la seva política en l’eslògan de “cuanto peor, mejor ”. Tenim una dreta que en el cas de governar no li cauran els anells en privatitzar les pensions, la salut ,l’educació i els serveis socials. Ja no queden empreses per privatitzar, las regalaren als seus amics en anteriors legislatures. Si arribés el cas i la dreta nacionalista o no nacionalista tornessin a governar entendríem en la seva plenitud el que vol dir crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada