dimarts, 30 de març del 2010

Dona i disCAPACITAT

La desigualtat a causa del gènere continua essent una de les discriminacions més injustes, especialment en les persones amb discapacitat. Les dones d’aquest col·lectiu pateixen una doble discriminació que les fa encara més vulnerable en el seu entorn social i laboral.

Segons les darreres estimacions fetes des d'AFEM (Associació FEAPS per l’Ocupació de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual), a Espanya viuen aproximadament 92.000 dones amb algun tipus de discapacitat intel·lectual .D’elles, 20.000 disposen de la preparació suficient per a la seva incorporació al món laboral, malgrat tant sols 6.000 d’elles es troben ocupades actualment. Això ens dona una taxa d’atur del 60% per aquest col·lectiu.

Aquestes xifres ens demostren que encara queda un llarg camí per recórrer en matèria d’igualtat. L’enquesta sobre Discapacitats, Autonomia Personal i Situacions de la Dependència (EDAD 2008), realitzada pel INE, ens ofereix dades alliçonadores. La taxa d’activitat de les dones amb discapacitat encara és menors que la corresponent als homes, especialment en les dones que viuen en àmbits rurals. Aquesta diferència s’incrementa en el moment que s'aplica al col·lectiu de dones amb discapacitat intel·lectual.

Malgrat aquesta situació, la bona noticia és que cada vegada son més les dones amb discapacitat que busquen una feina i la troben. En referència a aquest punt, les dades semblen indicar que, en l’àmbit del treball protegit i especialment en els Centres Especials de Treball (CET’s), és més favorable a l’ocupació igualitària entre homes i dones. Un 40% dels treballadors en els CET’s són dones davant del 15% de dones en les empreses ordinàries.

Les principals causes d’aquestes diferències la trobarem en els nivells formatius. Segons dades del INE, aproximadament el 62% de les dones amb discapacitat intel·lectual no han finalitzat els seus estudis primaris. En el cas del homes, aquest percentatge es redueix al 42%. En relació a la formació professional, una de cada tres persones que la segueixen, són dones amb discapacitat intel·lectual.

Ara bé, no totes les dades son negatives. En aquets sentit cal assenyalar que les dones amb discapacitat intel·lectual estan, de mica en mica, conquerint i ampliant la seva presencia en l’àmbit laboral. Prova d’aquesta afirmació es el fet de que són cada vegada menys les dones que esmenten la seva discapacitat com un element incapacitant a l’hora de treballar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada