ONU i disCAPACITAT

Per tal de donar compliment a la Convenció de l’ONU, el Consell de Ministres ha donat llum verda a l’avantprojecte de Llei que permetrà adaptar la normativa existent a la Convenció Internacional sobre els drets de les Persones amb Discapacitat.

La manca d’oportunitats en el treball és una de les dificultats a què han d’enfrontar-se les persones amb discapacitat. La Convenció, des del model social que defensa el seu articulat, estableix eines per a lluitar contra la discriminació i adequar l’entorn laboral a les necessitats de les persones amb discapacitat.

A partir d’aquest text normatiu se singularitzen conceptes importants com el sistema d’ocupació pública conforme a la Convenció que ha de posar l’accent en els ajustaments raonables per a garantir l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat de manera igualitària. equilibrant la situació de desavantatge inicial per a què totes les persones, amb o sense discapacitat, exerceixin el seu dret al treball de manera igualitària i no discriminatòria.

Preveu la modificació d’un total de deu lleis per tal de facilitar, entre d’altres coses una revisió de l’accés al treball públic ampliant de cinc per cent actual, al set per cent la quota de reserva de llocs de treball per persones amb discapacitat en les administracions públiques .

Un aspecte que cal ressenyar és que, aquest increment del 2% suplementari, serà per persones amb discapacitat intel·lectual, ja que aquestes persones són les que més dificultats tenen a l’hora de trobar feina .

L’avantprojecte modifica també el règim sancionador en matèries d’igualtats d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, en concret en els temes relacionats amb la reserva de quotes.

En el processos judicials en els quals es pugui deduir que es produeix discriminació per raó de la seva discapacitat, s’invertirà la càrrega de la prova. És a dir, correspondrà a la part demandada provar que no s’ha produït discriminació, com succeeix pels casos de violència de gènere.

En els aspectes de salut, la informació que rebin els pacients amb discapacitat haurà de ser accessible i adaptada a les seves discapacitats, així com les autoritzacións que preceptivament han de donar en el cas de ser sotmesos a proves específiques i intervencions quirúrgiques.

Un aspecte rellevant és el que fa referència a l'obligatorietat que tots els projectes d'infraestructures d’interés general en els transports -com carreteres, ferrocarrils, aeroports i ports promoguts per les diferents administracions de l’Estat- incorporaran preceptivament una memòria d’accessibilitat que analitzi les exigències i avaluï les solucions tècniques indispensables per tal de garantir l’accessibilitat universal i la no discriminació.

En el cas que es contractin béns i/o serveis, i específicament pel que fa a la contractació d'assegurances, no els hi podran denegar els serveis de cobertures mèdiques o que aquestes siguin gravades per sobre dels preus de mercat pel fet de ser contractades per persones amb discapacitat.

Un aspecte significatiu és el reconeixement de l'Observatori Estatal de la Discapacitat com un instrument tècnic que tindrà com objecte recollir tota la informació relacionada amb l’àmbit de la discapacitat per tal que, amb periodicitat anual, pugui emetre informe sobre la situació i evolució de la discapacitat. L'informe es traslladarà al “Consejo Nacional de la Discapacidad” pel seu coneixement i posterior debat.

Una bona noticia per la DisCAPACITAT.

Innovació i disCAPACITAT

Ahir vaig tenir l’honor d’assistir a l’entrega dels II Premis BBVA INTEGRA a Madrid. Aquests premis reconeixen la capacitat innovadora i generadora de nous llocs de treball estables i dignes per a personés amb discapacitat i malaltia mental, mitjançant propostes innovadores i sota les diverses formules de treball protegit existent.

La primera sorpresa- per què no dir-ho - va ser l’import dels premis: 200.000 euros al primer per la seva trajectòria i sis premis de 50.000 euros a cada un d’ells. Gens simbòlics amb els temps que corren. L’acte va estar presidit per la Ministra de Salut i Polítiques Socials, Trinidad Jimenez, i el president del Banc BBVA Francisco González.

Els guardonats van ser Amadip – Esment, de Palma de Mallorca amb el primer premi, l’Asociación de Parapléjicos y Personas con Gran Discapacidad Física de la Comunidad de Madrid, la Fundació Privada Catalana para la Paràlisis Cerebral (FCPC), l'Associació Pro Persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà APRODISCA, l'Asociación de Familiares e Enfermos Mentais - LENDA de Pontevedra, Mater Treball i Natura de Mallorca i, finalment, Moltacte SCCL de Catalunya.

Cal remarcar l’espenta que aquestes organitzacions del sector de la discapacitat sense ànim de lucre, o els emprenedors autònoms tenen. Es admirable les propostes que en moments difícils com els actuals posen sobre la taula per tal d’innovar i generar nous llocs de treball per un col·lectiu amb unes altes taxes d’atur.

Organitzacions que han compatibilitzat una visió social, centrada en la igualtat d’oportunitats i l’accessibilitat universal, amb una visó empresarial que supera barreres i construeix projectes empresarials competitius.

La segona sorpresa van ser els sectors d’activitat premiats. La jardineria i l'agricultura ecològica, elaborant i comercialitzant productes i menjars ecològics; l'alimentació i la restauració amb la posada en marxa de dos restaurants a Palma de Mallorca; el manteniment d’espais urbans; l’assessorament en l’accessibilitat, dissenyant tecnologies de suport; els serveis d'acompanyament realitzat per a persones amb malaltia mental amb l’objectiu de contribuir a la rehabilitació i inserció dels cuidadors; el turisme rural reconvertint un convent en una casa de turisme tutelada i gestionada per un Centre Especial de Treball. I, finalment, una franquícia de botigues de roba de baix cost ateses per persones amb trastorns mentals severs. Tot un exemple sobre què fer en temps difícils.

De nou, el sector social, el tercer sector, torna a demostrar-nos que té idees, espenta, risc calculat, capacitat d’innovació, una alta professionalitat, un esforç vocacional i unes immenses ganes de treballar. El repte és ara sobre la nostra teulada. Hem d'acompanyar-los des de les institucions, canalitzant positivament la seva responsabilitat social corporativa i les administració, facilitant la seva tasca per tal que aquestes propostes es converteixin en fructíferes realitats.

Reforma laboral i disCAPACITAT

La desigualtat que pateixen les persones amb discapacitat alhora d’incorporar-se al mercat de treball és clara i esfereïdora. Les enquestes ens remarquen aquestes diferencies agreujades per la pèrdua de llocs de treball.

Davant l’imminent tramitació en el Congrés del Diputats de la Reforma Laboral, el CERMI (que, per cert, hauran d'afanyar-se a actualitzar la seva nomenclatura ) ha presentat quatre propostes que afavoririen la contractació i creació estable de llocs de treball per aquest col·lectiu.

Aquestes mesures es circumscriuen al voltant de la millora de les bonificacions en la seguretat social, als Centres Especials de Treball, la quota de reserva de llocs de treball i, finalment, la consideració jurídica de les persones amb discapacitat.

La primera proposta passaria per millorar la bonificació en les quotes de la seguretat social als treballadors amb discapacitat que s’estableixen com autònoms. Aquesta bonificació s'incrementaria del 50% al 75% en el cas dels homes, i fins al 90% en el cas de les dones. A més, s’aplicaria sobre el total de la base de cotització i amb caràcter indefinit.

En segon lloc, caldrà resoldre els problemes existents en els Centres Especials de Treball (CET) en matèria de subrogació laboral. Perquè s’entengui: quan un CET se li adjudica un contracte de serveis ha de subrogar-se els treballadors de l’anterior empresa adjudicatària, perdent en molts casos la ràtio del 70% per ser considerat un CET.

En cas contrari, és a dir, si un CET guanya la contracta, els treballadors amb discapacitat del CET haurien de donar-se d’alta en la nova empresa adjudicatària dels servei mitjançant subrogació, malgrat no disposar aquesta de la qualificació escaient per l’atenció d’aquestes persones. Totes dues situacions generen problemes jurídics irresolubles.

Una possible solució podria passar per la no computació del personal sense discapacitat que presta els serveis d’ajust personal i social, així com el personal sense discapacitat que s’hagi incorporat al CET en virtut de la subrogació laboral.

En relació al incompliment de l’obligació de les empreses de més de 50 treballadors a cobrir la quota de reserva en l’ocupació de persones amb discapacitat, es podria proposar modificar la Llei d’infraccions i Sancions en l’Ordre Social i tipificar aquest fet com una infracció greu, amb la pèrdua per part d’infractors de les ajudes, bonificacions i de tots els beneficis derivats d'aquesta obligació.

Per últim, caldria abordar un problema històric: incloure, dins de la consideració jurídica de persona amb discapacitat, les persones amb un grau inferior al 33%. Aquest percentatge és resultat de les valoracions i avaluacions realitzades pels òrgans competents per tal de determinar el grau de discapacitat.

Les persones que, en l’actualitat, no poden incorporar-se al treball protegit, ni gaudir de les ajudes que les empreses ordinàries reben per contractar a persones amb discapacitats, podrien beneficiar-se de les mesures d’acció positiva en l’àmbit laboral i de l’accés a un treball que en l’actualitat existeix.

Un país es distingeix, entre d’altres coses, per la capacitat de no deixar a cap dels seus ciutadans despenjat del projecte comú que, tots plegats, hem decidit construir. A més, també es distingeix per facilitar la consecució dels projectes que cadascú ens hem marcat com a fita personal. No tots els ciutadans som iguals, però si que tenim el dret a disposar de les mateixes oportunitats.

La discriminació positiva -o el principi de no discriminació- és un dels principals eixos de la Convenció de l’ONU. Els estats adherits vetllaran per crear i enfortir polítiques públiques que s’ocupin, especialment, de les dificultats laborals d’aquests col·lectius.