

La signatura d’aquest gran Pacte suposa definir la Catalunya del futur, invertint més que mai, consolidant els fonaments del benestar, reduint desigualtat socials i territorials, incrementant, mitjançant les infraestructures de la mobilitat, oportunitats laborals, socials i culturals pels qui més ho necessiten, amb transports més ràpids per les mercaderies, facilitant, en definitiva, que l’activitat econòmica segueixi creixent.

El Pacte nacional per les Infraestructures millora la mobilitat ferroviària, utilitza els peatges com elements reguladors de la mobilitat, integra tarifàriament a tot Catalunya, aposta pels aeroports i un nou model de la seva gestió, pel lideratge dels nostres ports, per oferir als ciutadans i ciutadanes una aigua de qualitat, una energia renovable, sòl industrial i fibra òptica per empreses i particulars.
A tot això s’oposa CiU i el PP, que continuen pensant i fent política en clau de partit, no en clau de país. És absurd que s’oposin a la signatura d’aquest pacte escudant-se en la Ronda del Vallès. Primer perquè la concreció d’aquesta intervenció es farà en el projecte constructiu i, segon i més important, perquè la Ronda del Vallès representa tan sols l’1% del pressupost del Pacte. S’oposen a la signatura perquè els dol que siguem el primer Govern de Catalunya que planifica el futur tot corregint les deficiències del passat.

El concepte d’oportunitat és un dels primers conceptes que ens ensenyen a la facultat. Aquest Govern no vol perdre el tren. Durant molts anys va passar de llarg. És hora de dir prou, de dir que ara és l’hora de Catalunya. De nou, el Sr. Mas perd l’oportunitat de pujar al tren del Progrés. No li quedarà més remei que tornar a examinar-se al setembre.
http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/tarragona_premsa.notaPremsa.50.Inversions%20PNI1255769445486.pdf