Una llei facilitadora i solidaria amb els febles

El diputat socialista creu que el projecte de llei de l’accés a l’entorn de les persones amb discapacitat usuàries de gossos d’assistència “constata una necessitat i li dona cobertura legal”

El diputat del grup Socialistes-CpC i ponent del projecte de llei de l’accés a l’entorn de les persones amb discapacitat usuàries de gossos d’assistència, Àlex Martínez, ha afirmat avui que és una llei “facilitadora, solidaria amb els febles, es una llei amb drets i deures, es una llei que clarifica i regula, que dignifica, és una llei que situa al gos ensinistrat més enllà de la concepció clàssica del millor amic del home”.

En aquest context, el diputat socialista ha recordat que els usuaris “seran les persones amb discapacitat visual o sordcegues, amb discapacitat física, amb discapacitat auditiva, les que pateixen epilèpsia, diabetis, les persones amb trastorns de l’espectre autista”. Per tant, ha afegit, aquesta llei “constata una necessitat, li dona cobertura legal, i defineix un àmbit jurídic comú per a totes aquestes persones que necessiten fer ús de gossos d’assistència des del seu irrenunciable i lliure dret a decidir, a accedir, a moure’s, a viatjar, a gaudir en definitiva d’una millor qualitat de vida”.

“Per què una llei amb tant marcat contingut regulatori ? –s’ha preguntat Martínez– Doncs perquè aquesta llei comporta l’atorgament de nous drets a ciutadans”. “Estem ampliant els espais vitals on a partir d’ara, usuari i gos d’assistència conformaran una unitat de vinculació que els permetrà l’accés a instal·lacions esportives, a edificis judicials, centres d’ensenyament, sanitaris, centres religiosos, museus, estacions de transports públics, hotels, albergs, platges, rius, i fins i tot podrà mantenir el gos d’assistència en el seu lloc de treball”, ha assegurat.

Segons Martínez, “no es finalitat d’aquesta llei legislar sobre cap altra animal que no siguin gossos d’assistència; els animals de teràpia no son contemplats en aquesta llei, malgrat es reconeix explícitament que tindran que ser regulats per una normativa específica”. El diputat socialista ha indicat que “ha estat sens dubte un valuós referent un document de treball que des de l’experiència i professionalitat de l’ONCE ens ha permès ampliar els drets reconeguts als seus gossos, que ofereixen, en funció del seu ensinistrament, diferents tipus d’ajudes tècniques a les persones”.

152 milion d'euros al Camp al 2010

Els pressupostos de la Generalitat pel 2010 preveuen una inversió de més de 152.349.000 d’euros en partides territorials concretes a les sis comarques del Camp de Tarragona. Si tenim en compte que per enguany els pressupostos de la Generalitat han contemplat una inversió directe de 111 milions d'euros, estarem d’acord en que l’increment dels 52% es importantissim . A aquesta quantitat cal sumar-hi uns altres 73.478.000 euros en concepte d’inversions que beneficiaran al conjunt de la província de Tarragona.

Es tracta d’uns pressupostos que aquí a les nostres comarques aposten per reforçar les polítiques socials (sobretot, educació, salut, habitatge i ajuda a la dependència), les mesures que poden reactivar la nostra economia i per impulsar aquells equipaments i infraestructures més demandats pel territori.

Pel que fa a l’educació, els pressupostos preveuen al Camp de Tarragona un conjunt d’inversions per un import total de més de 31 milions d’euros, que afecten un total de 15 municipis (Alcover, Bellvei, Les Borges del Camp, Cambrils, Mont-roig del Camp, Els Pallaresos, Reus, la Riera de Gaià, Sant Jaume dels Domenys, Santa Coloma de Queralt, La Secuita, Tarragona, Valls, Vila-seca i Vinyols i els Arcs.)

Es segon lloc, pel que fa a l’àmbit de la Salut, s’executaran actuacions en hospitals, ambulatoris i residències i centres de dia amb una inversió global estimada en quasi 10 milions d’euros. Unes partides que beneficiaran els municipis de La Bisbal del Penedès, Calafell, Cambrils, Cunit, Salou, Tarragona, Reus i Vila-seca. En aquest camp, cal destacar sobretot les inversions a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona amb 2’3 milions d’euros i al nou CAP de Cunit amb 2’1 milions d’euros.

També en l’àmbit de les polítiques socials, que representen el 54% del total d’aquests pressupostos, destaquen amb llum pròpia les inversions d’ajuda a la dependència i al foment del medi ambient i l’habitatge. Pel que fa al medi ambient, cal subratllar les actuacions destinades a construir les infraestructures necessàries per a poder reutilitzar les aigües residuals del Camp de Tarragona, un projecte pioner que rebrà una inversió de 48 milions d’euros. En protecció social tenim partides específiques per residències i centres de dia a Tarragona amb 2 milions d’euros, Reus amb 2’8 milions d’euros, Montblanc amb 1’4 milions d’euros i L’Espluga de Francolí amb 668.000 euros.

Es important posar de relleu en moments com els actuals, l’impuls a les mesures pensades per fomentar l’ocupació i reactivar la nostra economia, creant així nous llocs de treball i riquesa pel territori. En aquest sentit cal remarcar les obres previstes a la carretera C-51 que ha de connectar l’Alt Camp i el Baix Penedès, que compten amb una inversió de 1’8 milions d’euros d’inversió, la variant de Les Borges del Camp amb 2’8 milions d’euros d’inversió, el nou edifici del servei telefònic 112 a Reus amb 4’2 milions d’euros, l’impulsi que rebrà el Centre Integral de Mercaderies del Camp, amb més de 7 milions d’euros destinats a la conservació i millora de la nostra xarxa viària, o els 6’5 milions d’euros per la nova comissaria de Tarragona, per citar només algunes de les partides més importants.

A tot això cal afegir la previsió de licitació de les obres de construcció de la Ciutat de la Justícia de Tarragona.

Un altre gran eix dels pressupostos a nivell de comarques tarragonines és la despesa en recerca i desenvolupament, En aquest sentit, es continua apostant pel desenvolupament de la societat de la informació i les telecomunicacions, amb partides molt significatives com els 5.200.000 euros que rebrà la Universitat Rovira i Virgili.

En total, l’aposta per l’I+D+i rebrà a les nostres comarques més de 15 milions d’euros en el marc d’aquests pressupostos, de les quals el centre IDIADA, del Baix Penedès, s’emporta 4’9 milions d’euros.

Finalment, també s’ha fet un esforç molt especial per incentivar les iniciatives en matèria d’estalvi energètic, amb la implantació progressiva de les energies renovables i en la millora de les xarxes de sanejament d’aigua.

Es tracta en definitiva d’uns pressupostos que fan un esforç molt important per invertir en tot allò que suposi una ajuda per la vida diària dels ciutadans en especial d’aquells que més estan acusant la crisi econòmica, i que aposten per reforçar la cohesió social en aquests moments de dificultats econòmiques fomentant, al mateix temps, la reactivació de la nostra economia.

Més pensions i millors carreteres

Llegeixo a la premsa que 35.000 pensionistes de les nostres comarques veuran com l’any que ve les seves pensions s’incrementen molt per sobre de l’IPC. En concret les pensions mínimes s’incrementaran 406 euros en el conjunt de l’any, és a dir, que les persones que perceben aquestes pensions cobraran l’any vinent unes 67.000 de les antigues pessetes més que enguany. Això no és “paper mullat” com diuen des de CiU i PP sinó mesures concretes que es tradueixen en una millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Crec que en uns moments de crisi com els que estem passant la ajuda a aquells col.lectius, com els pensionistes, que acusen de ple els efectes de la situació econòmica ha de ser la prioritat número 1 del Govern en matèria de polítiques socials.

De fet, des de que José Luis Rodríguez Zapatero és president del Govern les pensions mínimes s’incrementen, any rera any, molt per sobre de l’IPC, una situació que mai es va produir durant el període de Govern del PP, tot i ser els anys daurats del “boom” urbanístic.

Vull aprofitar aquest blog per ser categòric i tranquil·litzar a les persones que a Reus i a casa nostra cobren una pensió. Tot i els auguris funestos que es dedica a propagar la dreta, la viabilitat del nostre sistema de pensions està garantit. Una dada il•lustra això que estic dient, en aquests moments el Fons de Pensions de la Seguretat Social (el fons de garantia que serveix per aval últim per sostenir les pensions) disposa de quasi 60.000 milions d’euros de reserva.

Canvio de tema però no deixo de moure’m de casa. Ara fa uns dies llegia que la nostra ciutat rebrà més de 11 milions d’euros del nou Fons d’Inversió Local aprovat pel Govern socialista. Uns diners que serviran per endegar nova obra pública, construir més equipaments per a la ciutadania, crear nous llocs de treball i, enguany com a novetat, poder destinar part d’aquesta inversió a pagar els serveis socials que depenen dels Ajuntaments.

Finalment m’agradaria referir-me a una altra qüestió. Ara fa també uns pocs dies la Generalitat ha anunciat la sortida a informació pública dels estudis informatiu i d’impacte ambiental de la carretera TV-3141, és a dir, la que uneix Reus i Cambrils. Es tracta d’un pla d’actuació molt destacat que permetrà eixamplar la carretera al llarg de 7 quilometres i mig i millorar-ne la seguretat i la fluïdesa del trànsit. Les obres comportaran una inversió de quasi 10 milions d’euros. Crec que és una actuació necessària per posar al dia una via que uneix els dos municipis més grans del Baix Camp i que registra un trànsit d’uns 10.000 vehicles diaris. Els treballs en qüestió permetran eixamplar la via, millorar els accessos i encreuaments de la carretera i construir cinc noves rotondes en les interseccions més importants de la via. Tot plegat, com deia, una actuació molt necessària que ha estat impulsada pel Govern de la Generalitat.

L’impuls dels serveis i prestacions socials que endega l’Administració i la millora integral també de les carreteres que ens són més properes són dels factors que, sens dubte, ens ajudaran a sortir més ràpidament de la situació de crisi econòmica que estem patint.

Dissenyant la Catalunya del segle XXI

La signatura del Pacte nacional per les Infraestructures culmina el canvi que estem fent a Catalunya. Aquest gran pacte tanca el projecte de país que vam fixar al iniciar la legislatura, la qual vol continuar enfortint Catalunya al marge dels cicles econòmics. El Pacte nacional de l’Educació, el Pacte nacional de l’Habitatge, el Pacte nacional de la Recerca i Innovació i el Pacte nacional de la Immigració (tots ells embolcallats per l’Acord Estratègic per a la internacionalització) la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de la economia són accions patriòtiques d’un Govern que té com principal preocupació el benestar dels seus ciutadans.

És aquest un pacte consensuat amb la societat civil, el món empresarial, els representats dels treballadors, la majoria del Parlament, excepte Convergència i Unió, el Partit Popular i una de les patronals. De nou, CiU i PP tornen a unir-se en contra dels interessos de Catalunya amb la voluntat de continuar posant pals a les rodes d’un Govern que té mol clar què vol. Un Govern d’Esquerres que comparteix amb la societat la construcció conjunta del nostre país.

La signatura d’aquest gran Pacte suposa definir la Catalunya del futur, invertint més que mai, consolidant els fonaments del benestar, reduint desigualtat socials i territorials, incrementant, mitjançant les infraestructures de la mobilitat, oportunitats laborals, socials i culturals pels qui més ho necessiten, amb transports més ràpids per les mercaderies, facilitant, en definitiva, que l’activitat econòmica segueixi creixent.

El Pacte nacional per les Infraestructures millora la mobilitat ferroviària, utilitza els peatges com elements reguladors de la mobilitat, integra tarifàriament a tot Catalunya, aposta pels aeroports i un nou model de la seva gestió, pel lideratge dels nostres ports, per oferir als ciutadans i ciutadanes una aigua de qualitat, una energia renovable, sòl industrial i fibra òptica per empreses i particulars.

A tot això s’oposa CiU i el PP, que continuen pensant i fent política en clau de partit, no en clau de país. És absurd que s’oposin a la signatura d’aquest pacte escudant-se en la Ronda del Vallès. Primer perquè la concreció d’aquesta intervenció es farà en el projecte constructiu i, segon i més important, perquè la Ronda del Vallès representa tan sols l’1% del pressupost del Pacte. S’oposen a la signatura perquè els dol que siguem el primer Govern de Catalunya que planifica el futur tot corregint les deficiències del passat.

El Pacte ens permetrà consolidar Catalunya com a porta logística del sud d’Europa i motor d’Espanya, reforçarà i complementarà els eixos que articulen i relliguen el país de Nord a Sud, de Llevant a Ponent i, sobre tot, farà possible un creixement harmònic garantint les necessitats energètiques i gestionant de manera racional els residus. En definitiva, situant-nos en la posició que en pertoca.

El concepte d’oportunitat és un dels primers conceptes que ens ensenyen a la facultat. Aquest Govern no vol perdre el tren. Durant molts anys va passar de llarg. És hora de dir prou, de dir que ara és l’hora de Catalunya. De nou, el Sr. Mas perd l’oportunitat de pujar al tren del Progrés. No li quedarà més remei que tornar a examinar-se al setembre.

http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/tarragona_premsa.notaPremsa.50.Inversions%20PNI1255769445486.pdf

L'obra feta al Camp

Unes setmanes enrere, amb el títol “Fets”, apuntava des de el meu blog la que podia ser la línia argumental del discurs del President de la Generalitat del dia 29 de setembre, dins el Debat d’Orientació de Política General. L’obra feta ha estat ingent i era el moment explicitar-la malgrat l’oposició trobés el discurs “avorrit”. Segurament a CiU els hagués agradat més un discurs florit i buit de contingut: és intrínsec a la seva ideòloga. No és fàcil d’admetre des d’una oposició trista i sense propostes acceptar que alguns dels fets explicitats pel President al llarg de la seva intervenció, justificaven per si mateix una legislatura.

El Sr. Mas, de forma sistemàtica durant la seva intervenció, va intentar obrir escletxes entre els grups que donem suport al Govern. No ho va aconseguir. Ho va intentar en vàries ocasions. Primer recordant-nos de forma obsessiva l’antipatriotisme que suposa posar al servei del president Zapatero els vots dels 25 diputats socialistes a Madrid, continuant amb el discurs demagògic on és possible més prestacions amb menys impostos i, finalitzant, amb una fugida patèticament precipitada del diputats i diputades de CiU en el moment d'adreçar-se el nostre Portaveu Miquel Iceta.

Per mostra un botó. En aquest cas, tres .El primer el fulletó editat amb motiu de la fira Expro/Reus amb un títol prou suggerent : Nous serveis,nous projectes i noves infraestructures.

http://www20.gencat.cat/docs/Departament_de_la_Vicepresidencia/Arees%20d%20actuacio/Territori/Delegacio%20de%20Govern%20a%20Tarragona/banner_noelia1/Pel%20camp%20de%20Tarragona_16_ok_impremta.pdf

El segon botó, un estudi exhaustiu de l’obra feta al Camp: Pel Camp de Tarragona Som-hi.

http://www20.gencat.cat/docs/Departament_de_la_Vicepresidencia/Arees%20d%20actuacio/Territori/Delegacio%20de%20Govern%20a%20Tarragona/Banner2/SOM-HI%20CAMP%20DE%20TARRAGONA.pdf

El tercer botó I la magnífica presentació realitzada pel Delegat del Govern al Paranimf de la Universitat URV.

http://www20.gencat.cat/docs/Departament_de_la_Vicepresidencia/Arees%20d%20actuacio/Territori/Delegacio%20de%20Govern%20a%20Tarragona/Banner/Presentacio.pdf

Això son FETS. Tot el demès es demagògia.

Mil paraules

Es diu habitualment que una imatge val més que mil paraules. Ahir, finalitzada la intervenció del Cap de l’Oposició Artur Mas, practicament la totalitat del Diputats del Grup de Convergència i Unió van sortir apressuradament del Saló de Plens.Aquest gest intentava visualitzar un menyspreu envers al nostre portaveu Miquel Iceta, el conjunt de grups que donem suport al govern, el Govern i el President de la Generalitat.

Crec que utilitzen una estratègia equivocada . Ja s'ho faran. El Sr. Mas nomès va convèncer als seus, que ja ès prou. Va intentar aconseguir amb una imatge grollera, allò que no va aconseguir amb la paraula. Tot al contrari del que van fer tant el President de la Generalitat com el Portaveu del nostre Grup : amb la força de les paraules van exposar la ingent feina feta, i la confiança en un poble que sap que el futur està a les seves mans.

Fets

El Parlament no afluixa la seva activitat parlamentària. En aquest sisè període de sessions, comprès entre el 15 de gener i el 31 de juliol, hem aprovat un total de 16 lleis, xifra que el converteix (de moment) en el període amb més lleis aprovades d'aquesta legislatura. Des de l'inici de la legislatura, el novembre del 2006, s'han aprovat 52 lleis.

De les setze lleis aprovades durant el sisè període de sessions, destaca especialment la llei d'educació i altres iniciatives legislatives derivades del desplegament del nou estatut. El retard del Tribunal Constitucional a l’hora d’emetre un veredicte sobre l’Estatut no pot influir en el funcionament de les Institucions catalanes. Tenim un Govern que governa i una Cambra que legisla en base a un nou Estatut plenament constitucional i sorgit de la voluntat del poble de Catalunya. I com no hi ha millor forma d’avançar que fent camí, continuem fent des del més escrupolós respecte a legislació vigent allò pel que vam ser escollits: dotar el país, des de la legitimitat de les nostres reivindicacions, de lleis que ens permetin incrementar i millorar l’autogovern.

I ho estem fent aprovant lleis que regulen aspectes fonamentals, com l'Autoritat Catalana de la Competència, el Consell de Garanties Estatutàries, les millores en les urbanitzacions, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, les clàusules en matèria de dret català, les avaluacions ambientals, l'Oficina Antifrau, els interessos que l’administració ha d’abonar per demora, la Política Industrial, la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, les fosses comunes, la regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, els centres de culte, la mediació en l'àmbit del dret privat, la de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i la d'heliports.

Ho he dit abans i ho repetiré de nou. El Govern de la Generalitat està per a governar, que vol dir en definitiva dotar als catalans i catalanes de serveis públics de qualitat, focalitzant-los en l’actual conjuntura envers les polítiques socials, per tal que no siguin les esquenes dels mateixos els que carreguin amb les conseqüències de decisions alienes. Aquest Govern no pensa fer deixadesa de la seva responsabilitat ni per tacticismes, ni per l’obtenció de rèdits electorals.

El setè període de sessions té molta feina a fer. Els 14 projectes de llei i les 29 proposicions que la cambra té actualment en tramitació són una mostra fefaent que, malgrat les dificultats econòmiques en què ens movem, continuarem apostant per una governança responsable, sustentada en la política de mà estesa i la fermesa de les nostres conviccions.

Es tracta dels projectes de llei del Síndic de Greuges, el de prevenció i control ambiental de les activitats, el de consultes populars per via de referèndum, el de l'Agència Catalana d'Inspecció de Treball i el dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència, el projecte de llei de salut pública, el projecte de llei de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, el de pesca i acció marítima, el d'ordenació sostenible de la pesca continental, el que regula l'accés a l'entorn de les persones amb discapacitats usuàries de gossos d'assistència, el de prevenció i control ambiental de les activitats, el projecte de llei de regulació del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció, el projecte de llei del llibre segon del Codi civil de Catalunya (relatiu a la persona i a la família), el de consultes populars, el d'acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, el dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència i el projecte de llei de la llengua de signes catalana.

Els dies 29 i 30 de setembre i 1 d'octubre, el President José Montilla, fixarà les prioritats polítiques i d'acció del seu govern per al nou curs parlamentari que estarà marcat per la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, el desplegament de la norma bàsica de Catalunya, la nova grip A i les seves repercussions, la crisi econòmica, la lluita contra l'atur, i el nou sistema de finançament. Sabem que el desenllaç de cada un d’aquets esdeveniments poden enterbolir el panorama econòmic i social dels propers mesos aguditzant una confrontació política que, no ho oblidem, es mou enmig d’un escenari electoral previst per a la propera tardor. Alguns podrien pensar que és un panorama ideal per a desgastar el govern i estar més pendent de les enquestes que del servei al país. Altres pensem just el contrari.