Som allò que mengem

La saviesa dels nostres avantpassats ens recordava en forma de dita que som allò que mengem. Cert. Ara segurament pels que vivim en el primer món tindrien que afegir que també som el resultat de la quantitat d’aliments que deglutim al llarg de la nostra vida. El debat quantitat- qualitat es servit. Des de el ventre de la mare fins la tomba o el crematori no deixem de menjar. Desprès el que desitja ser enterrat, se’l mengen. Es llei de vida, diuen.

Investigadors reconeguts, calculen que en el transcurs de la vida d’una persona que visqui entre 70 i 80 anys podria –podem- arribar a consumir entre 40.000 i 50.000 kilograms de tot tipus d’aliments desagregats en , 4.000 quilos de carn, 500 de embotits, 2.500 de peix, 1.800 dotzenes d’ous, uns 6.000 litres de llet, 8.000 quilos de fruita, 9.000 de verdures, 4.500 de pa, 560 quilos de dolços en general, 1.200 de galetes i cereals, 840 d’arròs i sèmoles, 5.000 litres de begudes gasoses, i 800 quilos de productes lactis.

Aquest seria un llistat reduccionista ja que entrar en subdivisions podrien avorrir a un mort. La ingesta que es fa de cada un dels aliments varien percentualment en funció del territori, la cultura, les tradicions, el clima, la renda per càpita, etc. Per tant, que ningú prengui aquestes dades més enllà del que representen : un fart de menjar i per que no dir-ho, de defecar.

Per cert el temps que dediquem a devorar-los, estaria compres entre els 8 i 12 anys (un 12,5% de la nostra vida) en funció de la tradició de cada país atorgà al gaudiment dels aliments.

Aquesta crua realitat ens recorda que l’evolució del “homo sapiens” des de les formes primigènies basades en la simplicitat cel·lular de les amebes, fins la complexa realitat que som ara no ha estat gens fàcil. La condemna bíblica de tenir que alimentar-nos amb la nostra suó a esdevingut complexa, difícil, perillosa i realment poc gratificant, una perversitat universal que cada dia afrontem preguntant-nos si vivim per menjar o mengem per viure.

La qüestió que plantejo admet tota mena de crítiques, posicionaments escèptics, incredulitat i fins i tots passotisme intel·lectual. L’estiu es aquí. Si el nostre cos, amb el transcurs dels anys a esdevingut el resultat evolutiu de la quantitat i qualitat dels aliments que em estat capaços de sintetitzar, metabolitzar els nostres òrgans, i transportar la nostra sang, podríem acceptar que el cervell es el resultat de la qualitat i quantitat dels “Impouts” i “Ouputs” que reb.

Les dades sobre l’alimentació intel·lectual per la mateixa mostra poblacional emprada abans ens diu que la mitjana de temps que dediquem a les diverses activitats estarien sobre les 300 hores a l’any dedicades a llegir, 1.100 hores a veure la televisió , 1400 hores a interactuar amb l’ordenador (jocs, cinema, xarxes socials, recerca d’informació i d’altres que entrarien dins de l’àmbit privat) unes 600 hores anuals dedicades a la comunicació verbal , l’estudi, recerca, d’estímuls intel·lectuals que el nostres cervells reben pel seu autoconsum neuronal. En aquest sentit es de remarcar que les dones milloren en un 60% respecte als homes aquesta tasca alimentaria.

Les persones no tenim un mateix hàbit d’alimentació intel·lectual i no som capaços de definir una dieta mental equilibrada. Diuen els que saben, que el consum d’estímuls neuronals està quedant reduïts a l’àmbit del gaudiment passiu, sedentarisme cultural, baixa tensió dels lòbuls del coneixement, i un progressiu pànic escènic a emprar la crítica. La constant proliferació de “opinadors mediatics”, confirma les poques calories mentals que estem disposats a cremar. Ens alimentem fonamentalment de productes d’escàs contingut cultural, amb una homogeneïtzació universals dels missatges que ens porten directament cap l’encefalograma pla.

En resum, 8 anys menjant ,2,5 anys lleguin, 9 veient la televisió, 12 mira’n l’ordinador , 5 dedicats a l’estudi i la comunicació verbal, 26 dormint , 9 treballant, 5 dedicats a desplaçament i esbarjo. Tot plegat val una reflexió estiuenca.

Camps i frases fetes

L’estiu fa estralls. L’escalfor, l’alt grau d’humitat i les altíssimes temperatures que estem patint aquest dies poden arribar a embogir els humans fins al punt de fer-los dir i proposar autèntiques barbaritats. Si, a més, no es disposa de la protecció capil·lar que la naturalesa sàviament ens intercala entre el cap i el astre rei, aquesta presumpció es converteix en afirmació.

El senyor Camps pretenia fer estudiar l’assignatura Educació per la Ciutadania en anglès. El Tribunal Superior de Justícia de València li ha recordat que per invents el laboratori. Amb claredat i contundència l’alt tribunal li diu que nanai. Prou de trampes, d’enganys, i de fer-nos passar bou per bèstia grossa. Els jutges l'han enviat al cul de sac a trobar les engrunes i de pas li recomanen que s’oblidi de fer trampes presentant treballs substitutoris per aprovar-la, o plantejar objecció de consciència per negar-se a ensenyar-la, tot recordant-li que la motivació per no impartir-la en català és confusa, contradictòria i incongruent.

Quina ceba li haurà fet coure els ulls que ens proposa ara la creació d’un cens, al marge del Registre Civil i sense cap mena d’efecte jurídic, en el qual els pares que ho desitgin puguin inscriure als nadons que hagin nascut morts o hagin mort durant les primeres 24 hores, incloent-hi els fetus procedent d’avortaments. Vol facilitar al pares, com diu el seu Conseller de Benestar Social senyor Cotino, el dret de deixar constància de que el fill que no ha sobreviscut era el seu fill, te nom, pare i mare. Intento trobar una explicació a tanta saviesa. Res. Segur que el sol comença a perjudicar-me.

Trobant-se com es troba en mig de l’huracà del cas Gürtel, en la seva deriva valenciana el senyor Camps està tranquil. Aparentment tranquil, seré i, sobre tot, elegant, molt elegant, tallant com sempre el bacallà i acostumat a pescar en aigua tèrbola. Són dels que pensen i practiquen que tal dia farà un any i qui dia passa any empeny. L’escalfor al punt de les dotze em posa el cap com tres quartans i, com no sé fer tots els papers de l’auca, començo a neguitejar-me.

Està acostumat a veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus, a pensar sota el càlcul del rendiment polític, a portar l’aigua al seu molí i el pa sota l’aixella, a vendre'ns a tothom, a posar bastons a les rodes i el cap com un timbal, a posar més pa que formatge, la por al cos i sordina a les coses. A allò que el senyor Camps no està acostumat és a que li pugin els colors a la cara.

Em permeto donar-li un consell. Posats a crear censos i registres, vol dir que no es més pràctic, didàctic i ple d’exemplaritat per les generacions futures fer-ne un de xoriços?

L'Estat del Benestar

En aquests moments un total de 1.722 ciutadans de Reus i del conjunt de la comarca del Baix Camp ja reben una prestació d’acord amb els supòsits contemplats per la Llei de Dependència després que s’hagin resolt els seus Programes Individuals d’Atenció (P.I.A.), que són els que regulen l’accés a les ajudes econòmiques. Així mateix hi ha uns altres 2.537 Programes Individuals d’Atenció actualment en tràmit.

En total, a finals del mes de juny, s’havien valorat 4.309 sol·licituds a la comarca del Baix Camp, de les quals en 3.081 casos s’havia determinat que la sol·licitud es catalogava en grau de dependència II o III (dependència severa i gran dependència) que són els que actualment tenen dret a percebre una prestació econòmica d’acord amb el desplegament de la Llei que s’estén fins al 2015.

Durant el primer semestre d’enguany s’ha duplicat el nombre de valoracions efectuades en relació amb el mateix període de l’any passat.

Pel que fa a la tipologia del demandant, la majoria (60% del total) són persones que tenen més de 80 anys, que viuen a casa i que reben atenció per part dels seus fills o d’algun familiar proper. Fonamentalment, aquestes persones, que arrosseguen problemes físics, reben prestacions en concepte d’assistència a residències, centres de dia, ajudes a domicili i ajudes a cuidadors familiars, entre d’altres supòsits que contempla la llei.

La crisi econòmica en cap cas està afectant als recursos que la Generalitat destina a la aplicació i desenvolupament d’aquesta Llei. Cal recordar que enguany el Departament d’Acció Social ja ha destinat 322 milions d’euros al pagament de les prestacions, mentre que durant tot l’any passat el pressupost total va ascendir a 346 milions d’euros.

Els socialistes entenem aquesta llei com el quart pilar sobre el que s’ha de sustentar el nostre Estat del Benestar, pel que, per nosaltres, el desenvolupament de la Llei de Dependència és una prioritat absoluta. Ara, un cop tancat el nou sistema de finançament Catalunya disposarà de més recursos per desenvolupar aquesta Llei de Dependència.

Nou finançament,Qüestió de sentit comú

Els ciutadans de Catalunya han guanyat. Més enllà del debat sobre les xifres, i de l’enuig de CiU i PP, aquesta és la principal conseqüència objectiva del nou sistema de finançament acordat la setmana passada. Els catalans disposarem de més i millors serveis públics gràcies a aquest nou sistema. La Generalitat disposarà de més recursos per poder desenvolupar l’Estat del Benestar d’excel•lència que volem la immensa majoria de catalans. Més diners per poder desenvolupar la sanitat (més Centres d’Atenció Primària i més hospitals), l’educació (més escoles i instituts) i l’ajuda a la dependència (més ajudes per a aquells que més ho necessiten.)

De fet hi ha un element que ho sintetitza tot: la satisfacció que han manifestat la immensa majoria d’agents socials i econòmics del país en conèixer els continguts del nou sistema. Sindicats, Cambres de Comerç, associacions de comerciants, etc. han saludat l’acord assolit com el que és, és a dir, un bon sistema de finançament per Catalunya i pels catalans. I quins són aquests continguts? Intentaré resumir-los de manera breu, però molt clara:

Es tracta d’un sistema de finançament més just. Cal tenir en compte que, per primer cop, els recursos de la Generalitat se situaran per sobre de la mitjana en relació a la resta de Comunitats Autònomes. Catalunya també veurà com augmenta la seva participació en els impostos de l’Estat, tal i com indica l’Estatut. Passa del 33% de l’IRPF al 50%, del 35% de l’IVA al 50%, i del 40% dels impostos especials al 58%.
Que vol dir tot això? Doncs un augment addicional dels recursos de la Generalitat quantificat en 2.613 milions d’euros per l’any que ve i en uns 4.000 milions d’euros en l’horitzó del 2012. El que deia abans, més diners per oferir més serveis a les persones, és a dir, més benestar pels ciutadans.

Un model que, a més, contempla l’actualització de les quanties econòmiques en funció del creixement de la població. D’aquesta manera evitarem el despropòsit que suposava l’acord subscrit per CiU i PP el 2001 que mantenia uns vàrem obsolets per a una societat com la nostra que ha guanyat més d’un milió d’habitants en pocs anys.

Deia que l’acord havia estat rebut amb satisfacció per gairebé tothom tret de CiU i, curiosament, també del PP que un cop més tornen a coincidir. La veritat és que és tal el cúmul de “coincidències” que aquesta “coincidència” de fons permanent entre els convergents i els populars ja no sorprèn a ningú. Més curiós és l’argument d’Artur Mas quan afirma rebutjar aquest nou sistema de finançament per “patriotisme”, un concepte de “patriotisme” molt singular ja que no els va suposar cap problema a l’hora de votar, per exemple, les dues investidures d’Aznar. Coses de la “casa gran”...

De fet CiU té una manera inequívoca de sortir de dubtes en relació al finançament. Només els cal llegir aquests dies els titulars de la premsa madrilenya més reaccionària i centralista per tenir una idea clara de qui surt guanyant amb el nou finançament i quin és el paper que els socialistes “vende patrias” hem tingut en l’èxit assolit .

Però els subterfugis de CiU per justificar el seu rebuig a aquest bon acord no enganyen ningú. Ja us adverteixo que a un any vista de les eleccions al Parlament qualificatius com “desastre”, “incompliment”, “despropòsit” i altres termes tan centrats i assenyats no faran més que multiplicar-se des de les files convergents, al marge que quina sigui la realitat objectiva.

Però deixant a banda els problemes interns de CiU, com deia el president Montilla, Catalunya ha sabut ser ferma en el rebuig a l’acord quan les propostes eren insuficients i ara ha sabut acceptar aquest nou sistema quan aquest ha respost a les necessitats del país.

El resultat està a la vista, un bon acord de finançament que desenvolupa l’Estatut, suposa un major autogovern per Catalunya i implica una millora objectiva de la qualitat de vida dels catalans.

Un fracàs per la estratègia electoral de CiU però un èxit de país.

Article publicat al Reus Digital el 24/7/2009

Horta de Sant Joan.

El millor homenatge que podem fer als bombers morts, als ferits i als que encara treballen en l’extinció de l’incendi dels Ports és respectar, en silenci, el dol de les seves famílies.

Els Centres Especials de Treball. Una prioritat pel Govern de la Generalitat.

Actualment hi ha registrats 218 Centres Especials de Treball (CET) que ocupen a 10.844 persones treballadores amb discapacitat, dels quals el 61% homes i el 39% dones. El perfil de les persones contractades respon majoritàriament a persones amb discapacitats intel•lectuals (58%) envers les persones amb discapacitats físiques (26%), sensorials (5%) i malaltia mental (11%).

El 62% dels centres tenen plantilles de menys de 50 persones treballadores i majoritàriament es dediquen als serveis (jardineria, neteja, bugaderia) i als manipulats industrials. Aquests centres han de comptar en la seva plantilla amb un mínim del 70% de treballadors amb un grau de discapacitat de més del 33%.

El Departament de Treball destinarà aquest any 13 milions d’euros addicionals als 218 Centres Especials de Treball (CET) que beneficiaran a 10.844 persones amb discapacitat. Aquests 13 milions complementen els 67 milions d’euros que anualment es destinen a subvencionar el 50% del salari de les persones treballadores amb discapacitat i part del salari dels professionals que els hi donen suport. En total durant aquest any els CET rebran al voltant de 80 milions d’euros.

Pel que fa als 13 milions d’euros addicionals es destinen un total de 10 milions d’euros en una línia de préstec impulsada conjuntament amb l’Institut Català de Finances (ICF); prop de 2,5 milions d’euros per a la reorientació de l’activitat productiva dels CET; i mig milió d’euros en diferents mesures de suport com consultoria i auditoria, formació, millora d’aplicatius informàtics, entre d’altres.



Els Centres Especials de Treball són empreses (llei 13/1982) que operen en un entorn productiu i asseguren un treball remunerat a persones amb discapacitat. La seva finalitat és la creació de llocs de treball estables, adequats a la realitat del mercat laboral i al món de l’empresa. Són també un mitjà d’integració de persones amb discapacitat al règim de treball ordinari.

El Departament de Treball i l’Institut Català de Finances (ICF) han posat en marxa recentment una línia de préstecs per facilitar el finançament i l'activitat dels Centres Especials de Treball. Amb aquesta iniciativa es vol donar suport a les petites i mitjanes empreses de caràcter social que tenen com a objectiu principal vetllar per la integració laboral de persones amb discapacitat.

L'objectiu de la nova línia d'ajuts és facilitar el finançament de l'activitat econòmica d'aquestes empreses, que com a conseqüència de la situació econòmica actual, es troben amb dificultats de finançament alhora d'accedir al crèdit.
Els destinataris d'aquesta línia, que compta amb una dotació de 10 milions d'euros, són els CET i les Empreses d’Inserció amb seu a Catalunya. Els préstecs es destinen a finançar inversions en actius fixos materials i immaterials, i a bestretes de subvencions i compromisos de pagament per contractes de l'Administració Pública.

Fins ara hi ha una demanda de 15 CET per poder rebre aquestes crèdits, dels quals un 50% són per inversió destinades a reconversió d’activitat i millores urgents d’instal•lacions. I l’altre 50% són per finançar les necessitats de circulant i situacions de manca de liquiditat vinculades a l’actual context econòmic.

Amb aquestes dues línies es dóna cobertura a les necessitats de finançament que tenen els Centres Especials de Treball.

A més a més, el Govern de la Generalitat ha fet enguany una reserva
pressupostària per a la contractació de béns i serveis oferts pels CET,
Empreses d’Inserció i altres entitats no lucratives.

18 de juliol

El Partit dels Socialistes de Catalunya ha sortit al carrer. Hem ocupat pacíficament els carres i places de Catalunya per refermar, amb la nostra presència, la voluntat de donar servei a aquest país. Ho hem fet amb serenor i alegria per explicar el resultat de la negociació del nou sistema de finançament que l’Estatut d’Autonomia empara. Un sistema legal que sorgeix de la voluntat profunda dels catalans i catalanes, expressada en referèndum, de continuar participant en un projecte federal solidari i just .


Ho havíem d’explicar i compartir amb la resta de ciutadans. Avui ho hem fet i l’experiència ha estat un èxit.