Recerca i disCAPACITAT

L’nstitut de Biomecànica de Valencia (IBV) i l’Associació AFEM (Associación FEPAS para el Empleo), amb col•laboració amb el BBVA han desenvolupat un programa informàtic denominat Gestor de Temps i Tasques (GTT) amb l’objectiu de facilitar l’adaptació al lloc de treball a les persones amb discapacitat Intel•lectual.

El control de horari, la independència en la realització de les seves tasques de treball o la comunicació amb el seu entorn, son algunes de les dificultats que aquests persones tenen, entre altres, alhora d’assumir la seva autonomia personal.

Es en aquest sentit on el GTT troba la seva justificació ja que afavoreix l’autonomia i permet la integració socio-laboral d’aquest col•lectiu, amb un percentatge d’atur que triplica al de les persones sense discapacitat.

El (GTT) ofereix un servi de tutoria per les diverses tasques que te que realitzar el treballador des de tres àmbits diferents:

La PDA li mostra pas a pas com es te que fer una tasca determinada utilitzant una combinació d’imatges i àudio. Tanmateix l’administrador pot dissenyar l’estructura de les tasques principals i secundaries que millor s’adaptin a les característiques de la persona amb discapacitat.

Li mostra també aquells esdeveniments més importants que l’usuari te que recordar al llarg del dia mitjançant la consulta a la PDA . A l’hora prèviament determinada, es dispara una alarma que avisa a l’usuari recordant-li amb text, imatge i so allò que te que fer i el passos pel seu desenvolupament.

Finalment, aquesta millora tècnica permet a la persona amb discapacitat intel•lectual accedir a presentacions i qüestionaris que li permetin reforçar el coneixement del seu entorn, l’ús d’eines o fins i tot la prevenció de riscos laborals, entre d’altres.

El sistema operatiu que porta permet que aquest mòduls pensat fonamentalment per un entorn laboral, pugin ser ampliats a altres aspectes de la vida d’aquest persones com entorns domèstics, activitats de la vida, comunicació alternativa etc.

Estem davant d’una millora tècnica que afavorirà la integració laboral d’aquest persones i millorarà la seva qualitat de vida. Benvinguda.

Bones pràctiques a l'administració.

El Congrés dels Diputats va aprovar el 13 d’abril, amb el suport de tots els grups de la Cambra, incrementar del 5% al 7% la reserva de llocs de treball per a persones amb discapacitat en el conjunt de l’Administració Generals de l’Estat (AGE). Aquesta mesura, que ja s’aplicava des del 2009 per decisió de l’actual Govern de l’Estat, no disposava del recolzament normatiu adient.

S’estableix que aquest 2% d’increment es reservi específicament per a discapacitats intel•lectuals. Això es deu a la dificultat afegida que aquest col•lectiu té en relació a d’altres en el moment de trobar un lloc de treball.

Aquesta iniciativa obligarà, en el cas que les places cobertes no arribessin al 4%, reservar aquest diferencial per afegir-les a la següent convocatòria, fixant un màxim del 15% del còmput total de llocs de treball públics.

Aquest dos punts en la reserva de llocs de treball per a persones amb discapacitat intel•lectual en l’àmbit de l’AGE es farà reformant l’article 59 de la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’Ocupació Pública. L'article estableix que “en l’oferta d’ocupació pública es reservarà el 5% de les vacants per ésser cobertes per persones amb discapacitat”, la qual cosa adapta progressivament la norma a l’esperit de la Convenció de l’ONU.

Estem, per tant, davant d’una bona noticia per les persones amb discapacitat i especialment de les persones amb discapacitat intel•lectual.

2009, un any de transició

L’any 2009 iniciaren la seva activitat 7 nous Centres Especials de Treball, la qual cosa va suposar la creació de 94 llocs de treball per a persones amb discapacitat. Aquesta és, sense dubte, una bona notícia, sobre tot si tenim en compte els greus dèficits estructurals que aquest sector pateix.

Són molts els responsables d’aquests centres que creuen que res serà igual una vegada superada l’actual crisi. Fins i tot alguns diuen que l’actual model de Centre Especial de Treball fonamentat en la LISMI va servir en el seu moment, però que actualment no dóna desposta a les necessitats canviants i exigents del mercat.

Ens trobem, doncs, en un situació en el qual més que mai és necessari que tots els actors implicats (administració, organitzacions, agents socials i, per suposat, els treballadors amb discapacitat) reflexionem amb serenor i valentia per tal de definir nous models d’ocupació que donin desposta al repte de crear llocs de treball dignes i estables per a les persones amb discapacitat.

Cal tractar qüestions com la implantació territorial, la formació i professionalització, la reorientació productiva, el finançament de les inversions, el paper del sector privat, les jubilacions, el compliment de la normativa d’aplicació al sector, el paper de les administracions públiques en la creació de llocs de treball, la política de subvencions, el tractament normatiu, i moltes altres que ens interpel•len amb urgència per a que, des de el consens, es concretin solucions reals que situïn el sector de la discapacitat en taxes d’ocupació similar als altres.

En aquest sentit, el Departament de Treball està fent els seus deures dialogant amb el sector, cercant solucions i incrementant els recursos en una època en la qual més que mai són necessaris. L’any 2009 es van destinar més de 88 milions d’euros (un 36% més que l’any anterior) per garantir la viabilitat dels 207 Centres Especials de Treball del nostre país, on hi treballen al voltant de 11.000 persones.

D’aquests 88 milions, 67 s’han destinat a subvencionar una part del cost salarial dels treballadors amb discapacitat i la resta ( 22,4 milions) s’ha dedicat a finançar la reconversió i la reorientació del model productiu i de gestió d’aquest centres.

La Generalitat i el Departament de Treball torna a demostrar, amb la tossudesa de les xifres, la ferma voluntat de continuar treballant al costat d’aquests persones, cercant oportunitats i ajudant a definir el seu futur.

Dona i disCAPACITAT

La desigualtat a causa del gènere continua essent una de les discriminacions més injustes, especialment en les persones amb discapacitat. Les dones d’aquest col·lectiu pateixen una doble discriminació que les fa encara més vulnerable en el seu entorn social i laboral.

Segons les darreres estimacions fetes des d'AFEM (Associació FEAPS per l’Ocupació de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual), a Espanya viuen aproximadament 92.000 dones amb algun tipus de discapacitat intel·lectual .D’elles, 20.000 disposen de la preparació suficient per a la seva incorporació al món laboral, malgrat tant sols 6.000 d’elles es troben ocupades actualment. Això ens dona una taxa d’atur del 60% per aquest col·lectiu.

Aquestes xifres ens demostren que encara queda un llarg camí per recórrer en matèria d’igualtat. L’enquesta sobre Discapacitats, Autonomia Personal i Situacions de la Dependència (EDAD 2008), realitzada pel INE, ens ofereix dades alliçonadores. La taxa d’activitat de les dones amb discapacitat encara és menors que la corresponent als homes, especialment en les dones que viuen en àmbits rurals. Aquesta diferència s’incrementa en el moment que s'aplica al col·lectiu de dones amb discapacitat intel·lectual.

Malgrat aquesta situació, la bona noticia és que cada vegada son més les dones amb discapacitat que busquen una feina i la troben. En referència a aquest punt, les dades semblen indicar que, en l’àmbit del treball protegit i especialment en els Centres Especials de Treball (CET’s), és més favorable a l’ocupació igualitària entre homes i dones. Un 40% dels treballadors en els CET’s són dones davant del 15% de dones en les empreses ordinàries.

Les principals causes d’aquestes diferències la trobarem en els nivells formatius. Segons dades del INE, aproximadament el 62% de les dones amb discapacitat intel·lectual no han finalitzat els seus estudis primaris. En el cas del homes, aquest percentatge es redueix al 42%. En relació a la formació professional, una de cada tres persones que la segueixen, són dones amb discapacitat intel·lectual.

Ara bé, no totes les dades son negatives. En aquets sentit cal assenyalar que les dones amb discapacitat intel·lectual estan, de mica en mica, conquerint i ampliant la seva presencia en l’àmbit laboral. Prova d’aquesta afirmació es el fet de que són cada vegada menys les dones que esmenten la seva discapacitat com un element incapacitant a l’hora de treballar.

Brotes verdes en el empleo de la DisCAPACIDAD

En España viven cerca de 4 millones de personas con algún tipo de discapacidad, bien sea, física, intelectual, enfermedad mental, sensorial, u orgánica. Es decir un 9% de la población. Su impacto familiar (primer grado de consanguinidad) es de 13,5 millones de personas.

Pues bien, la contratación de personas con discapacidad aumentó un 9,4% en enero de 2010, en comparación con el mismo mes de 2009, según datos del Observatorio de la Discapacidad. En el primer mes del año se registraron un total de 4.226 contratos a personas con discapacidad, 364 más que en el mismo periodo de 2009 en el que se formalizaron 3.862 contratos.

Buenos datos, pero seguro que insuficientes si tenemos en cuenta que la tasa de paro a finales del pasado año se acercaba para el conjunto de la discapacidad al 40%, el doble aproximadamente a la que padece el resto de la población desempleada.

Una cuarta parte de ellos (1.068) fueron contratos indefinidos, mientras que el resto (3.158) tenían duración determinada, ya fuera por ser temporales, de sustitución, de prácticas o de formación. En concreto más de la mitad (571) lo fueron para trabajadores con discapacidad. Del resto, 100 fueron contratos ordinarios, 156 de fomento de la contratación indefinida (indemnización por despido de 33 días por año trabajado) y 241 fueron conversiones de contratos temporales en fijos.

En el caso de los contratos con duración determinada, la mayoría (1.090) fueron temporales para personas con discapacidad, seguidos de los de obra o servicio (790), de los de interinidad (634) y de los eventuales (590).

La cifra total de contratos temporales aumentó en 374, lo que representa un 13,4% más que en enero del año pasado. El mayor aumento fue el de los contratos temporales para personas con discapacidad, que crecieron un 20,3%.

Del total de nuevos empleados con un contrato indefinido para personas con discapacidad, el 60,6% fueron hombres y el 39,4% mujeres.

En cuanto a los datos por comunidades autónomas, Cataluña fue donde se registraron un mayor número de estos contratos, con 101 (el 17,7% del total), seguida de Madrid, con 81, y de Andalucía, con 70.

Por edades, el 7,7% de estos contratos se firmaron con trabajadores menores de 25 años, el 59,2% entre 25 y 44 años, y el 33,1% más de 45 años.

Asimismo, el 70,6% de estos contratos para personas con discapacidad fueron a jornada completa, el 25,6% a tiempo parcial, y el 3,8% con horario fijo discontinuo.

Dos de cada tres nuevos ocupados con uno de estos contratos (el 67,9%) cuenta con estudios de educación general, mientras que el 2,8% es técnico profesional superior, el 3,5% tiene estudios de primer ciclo, y el 6,3% de segundo ciclo.

Finalmente reseñar que en cuanto a la contratación a través de los Centros Especiales de Empleo (CEE), en el pasado enero se registraron 2.645 contratos, un 18,3% más que en el mismo mes de 2009 (2.236).

El número de contratos indefinidos a través de estos centros aumentó un 17,9%, mientras que los temporales crecieron un 18,3%. Se calcula que en España trabajan 50.000 personas con discapacidad en Centros Especiales de Empleo, de los que 11.000 (22%) se encuentran en Catalunya.

Ells

Sortir del teu país per causes alienes a la pròpia voluntat no és gens fàcil. Les guerres, la pobresa, les amenaces, la fam, l’esclavatge i, fins i tot, la imatge de prosperitat que les televisions del món hem gravat a les seves retines fent-los creure que lliguem els gossos amb llonganisses, conformen l’apriorístic imaginari d’aquells que prenen una decisió moltes vegades irreversibles. Uns arriben per salvar la vida, altres per allargar-la 40 anys més de la que li correspondria si es quedés al seu país.

La immigració és un dels processos socials que més preocupen a la ciutadania avui en dia. És un fenomen complex, dinàmic i transversal que genera molts i immediats reptes al conjunt de la societat. Catalunya històricament sempre ha estat una terra d'acollida de gent d'arreu. En els últims 10 anys, han passat de 6 a 7 milions i mig d'habitants, i és possible que en els propers anys aquest flux es continuï donant amb una certa modulació.

No pretenc demostrar els efectes econòmics que aquesta “força de treball”, fonamentalment jove i fins i tot preparada, ha incorporat per via impositiva en manteniment del nostre Estat del Benestar. Hi ha estudis brillants que incideixen en aquesta tesis. Tampoc sóc partidari de remarcar l’aportació feta en la modificació demogràfica caracteritzada per una estructura piramidal invertida fruit de l’envelliment de la població. Ni tan sols insinuar la responsabilitat que els Estats del auto-anomenats primer món han tingut en el gènesis d'aquests processos migratoris. Simplement pretenc constatar una realitat que tot just comença.

Aquest és un fet estructural i irreversible, per la qual cosa ens cal estar en condicions de donar respostes als reptes que aquest ràpid increment de la població i de la diversitat generen. La seva arribada i arrelament entre nosaltres en tant poc temps produeix asimetries en la percepció d’un fet objectivament avaluable, però visceral i de difícil digestió.

Cal dotar-nos d’un discurs, un full de ruta on, des del reconeixement dels drets que aquestes persones tenen pel fet de ser-ho, ens allunyem tant d’un paternalisme benintencionat, com de la xenofòbia i la malfiança. Hem d'estructurar la convivència fonamentada en el respecte al marc legal, en els drets i deures i als usos i costums que han caracteritzat el nostre procés d’aprofundiment democràtic.

Un discurs que dibuixi amb claredat l’horitzó que veiem, el país que volem i com arribar-hi. Un relat que ens ha de permetre donar resposta als neguits i les preguntes que es fa la ciutadania. Estem obligats a generar seguretat i confiança en les nostres capacitats col·lectives per superar els reptes actuals defugint de la politització i instrumentalització de la immigració.

Hi ha una dreta que opta pel fàcil discurs populista, per l’excitació de les passions xenòfobes i que propicia la fractura social. És un discurs simplista però eficaç, molt eficaç pel seus propòsits electoralistes. Buit de propostes útils, el discurs de la dreta no té altre objectiu que obstaculitzar el desplegament de mesures i polítiques que afavoreixin la cohesió social i donin respostes als reptes socials.

La nostra és una societat que ja és en sí mateixa diversa i complexa. Som al segle XXI en mig d’una crisi econòmica i financera sense precedents i amb una taxa d’atur desconeguda que genera recels i sospites. Cal que ens afanyem treballant per aconseguir una societat articulada i vertebrada en la seva diversitat, cohesionada, inclusiva, no dual ni fragmentada, i que garanteixi la igualtat d’oportunitats a tots els seus membres. Aquesta és una feina que ens exigirà molt de nosaltres, dels poders públics i de la ciutadania. Amb tota seguretat és un dels reptes més grans que tenim plantejats i en el qual ens hi juguem una part del nostre futur com a poble

Renda Mínima d'Inserció

508 persones del Baix Camp es van beneficiar de la Renda Mínima d’Inserció duran l’any 2009 i la previsió es que enguany augmenti el nombre de beneficiaris gràcies a la millora de les condicions per accedir a aquesta prestació econòmica que pot arribar a un màxim de 788 euros mènsules.

Aquesta es una prestació profundament social ja que les reben aquelles persones que no disposen dels recursos econòmics suficients per atendre les seves necessitats més bàsiques.

El Govern conscient de la necessitat de facilitar aquestes ajudes als beneficiaris, i per extensió al seu entorn familiar, ha millorat les condicions per accedir a aquesta ajuda extraordinària, facilitant que un major nombre de persones puguin gaudir de la RMI.

La principal novetat és que a partir d’ara, aquells ciutadans que vulguin rebre la prestació, hauran d’acreditar un mínim de sis mesos durant els quals no poden haver percebut més ingressos que aquells que els hi correspondria en concepte de Renda Bàsica d’Inserció i de quatre mesos a partir del mes de juny. Fins ara s’havia d’acreditar un any per accedir.

El Govern de la Generalitat no esmerça esforços i menys en moments en que la crisi castiga a un ampli segment de la població com és el cas. El pressupost que el Govern ha adreçat a finançar aquesta ajuda extraordinària és de quasi 100 milions d’euros, 31 milions més que l’any passat.

Crec que la xifra es prou eloqüent. L’objectiu del Govern és donar resposta a les necessitats dels ciutadans, en especial d’aquells que són més vulnerables com a conseqüència de la crisi. Aquesta mesura forma part dels 30 compromisos acordats per la Generalitat i els agents socials i econòmics a fi i efecte d’impulsar les polítiques d’ocupació per reactivar l’economia i tornar a generar llocs de treball.